Resulta xocant que una de les demandes que fan, sovint, veïns i comerciants de carrers o places que es pretén millorar sigui que, sobretot!, no s’hi posin bancs. No agrada veure-hi asseguts a homes –més que dones-, joves, tirant a pobres i, sovint, procedents de l’immigració recent. No agrada que alcin la veu, o que
Alguns dels detractors de les consultes d’avui, i de les que vindran, diuen que la pregunta és insuficient, que no n’hi ha prou en poder optar per la independència o l’actual unió, que caldria incloure-hi la possibilitat d’una Espanya federal. No hi estic d’acord. Primer perquè un referèndum és sempre sobre una determinada qüestió que,
No podia ser d’altra manera. L’empenta de l’independentisme, materialitzada en la convocatòria de les consultes del proper diumenge, i posteriors, no només ha agafat per sorpresa a les organitzacions polítiques més o menys favorables la independència, sinó també, lògicament, als partidaris de mantenir l’estatus autonòmic dins el Regne d’Espanya. Després de tants anys de repetir
Ara fa unes setmanes en Gonçal Mazcuñan feia, des de les pàgines del Regió7, una crida al debat sobre el paper que ha de jugar Manresa en la reorganització territorial del país. Doncs bé, modestament, m’hi apunto. I, de fet, la resposta de fons entenc que ja la donem nosaltres mateixos quan anem pel món
Aquest estiu uns alemanys intentaven explicar-me la diferència entre el nacionalisme –dolent- i el patriotisme -bo-, basant-se textos de Thomas Mann i Bertolt Brecht en els que, aquests emblemàtics anti-feixistes reconeixien el seu amor per la mare Alemanya. El nacionalisme, em deien, és l’afirmació de l’orgull de ser d’un determinat lloc, i éns acosta inevitablement
Que l’església no té el mateix paper social que havia tingut anys endarrera no és cap secret, i tampoc descobrim res a ningú afirmant que costa omplir els temples el diumenge i que, de fet, n’hi ha molts que només s’obren en ocasions especials o resten en desús. Aquest fenòmen no és únic del nostre
Inglourious basterds no és una pel.licula sobre la Segona Guerra Mundial, és una pel.lícula sobre la visió èpica i estereotipada que d’aquest conflicte n’han transmès el cinema i els còmics. Els que encara hem llegit hazañas bélicas i els que vam créixer amb les pel.licules d’americans i japonesos del dissabte a la tarda a la
Els dies que hi ha eleccions acostumo a quedar amb el Lluís, un amic, per fer el vermut a la plaça on tenim el col.legi, electoral. Sovint, després de fer l’aperitiu, passem per les urnes, però moltes vegades ens en anem directament a dinar, sense haver votat. Perquè votar, recordem-ho, no és cap obligació, ni
Segur que no heu sentit a parlar de la guerra civil francesa de 1940-45. Tot i que sabeu que una part gens menyspreable de la població francesa col.laborà activament amb el règim pro-nazi de Vichy o directament amb les forces d’ocupació alemanyes. De la guerra civil holandesa, la que a la primera meitat dels anys
Sembla que finalment estem tots d’acord que quan la signatura d’un alcalde multiplica varies vegades el valor d’un terreny, els suborns, les trampes o el tràfic d’influències esdevenen excessivament temptadors. Des dels casos més innocents, com quan el promotor al que se li ha requalificat un solar, o se li ha augmentat el sostre edificable,
El mes de Setembre el grup municpal de la CUP a l’Ajuntament de Manresa va presentar una moció, en que es propsava que des de la regidoria de comerç o des de la de medi ambient s’impulsés una campanya per donar a coneixer les principals varietats de fruita i verdura que es cultiven a l’horta
Arran de l’esclat d’iniciatives a favor de l’Estat propi i, sobretot, desprésde l’èxit de les consultes populars iniciat a Arenys de Munt, s’ha introduït en l’univers independentista un nou i estimulant debat, el del timing, la temporalització del procés. Per una banda hi ha els immediatistes, els que consideren que l’Estat (o els estats )
Sí, jo també crec que seria bo que aparaguessin noves ofertes electorals que renovessin el mapa polític català. I no em refereixo només al creixement de la CUP, que també, sinó al fet que després de trenta anys, en que el país i el món han canviat considerablement, no sembla massa lògic que la composició
Ja se que això que ha fet l’ex-president l’Orfeó català és molt lleig, que robar a una entitat que es un símbol i un motiu d’orgull per a tanta gent és doblement criticable i que 10 milions d’Euros, que és el que diuen que es va quedar, és més del que molts de nosaltres arribarem
L’esport, obviament, no és una activitat desconnectada de la societat que l’envolta. Cada modalitat esportiva té un origen i una evolució concretes i està lligada a un determinats sectors socials i referents culturals. El futbol, i aquesta és la seva grandesa, és, sobretot, l’esport de la classe treballadora, no ja només a Europa i alguns