Si veu anar a l’exposició que l’any passat va oferir el CCCB titulada els quinquis dels 80, haureu tingut la oportunitat de recordar, o descobrir, un fenòmen ben significatiu de la nostra història recent: el de la delinqüència juvenil, de navalla i 124, lligada al barraquisme, horitzontal i vertical, i als barris perifèrics i mal
Cent disset milions d’euros, això és el que ha invertit l’administració, l’Ajuntament, la Diputació, la Generalitat, el govern del Regne i la Unió europea, al nucli antic de Manresa els darrers deu anys. Aquí hi ha de tot: la Seu, els nous jutjats, la façana posterior de la casa consistorial, les places Sant Ignasi, Gispert,
El Rugby va deixar de ser olímpic l’any 1924, entre d’altres raons, perquè no es considerava necessària una competició de seleccions nacionals. El primer mundial no es va jugar fins l’any 1991, quan la oportunitat de negoci era ja irresistible. I el 5 nacions (ara 6), la competició per equips nacionals més antiga d’aquest esport,
Aquest país n’ha viscut molts de fenòmens migratoris: el recent, amb l’arribada de persones d’arreu del món, però sobretot de l’Àfrica, l’Amèrica llatina i l’est d’Europa, per treballar a la construció, als serveis o a l’atenció a les persones; la de bona part del segle XX, amb la vinguda de treballadors d’indrets diversos de la
Sí, a mi també m’agradava La Trinca. Tenia la cinta de casette que regalava la caixa (prèvia imposició, naturalment), em sabia les lletres de les cançons gairebé senceres i conservo un gran record del concert que van fer al camp de futbol del Pujolet. Devia tenir 10 o 11 anys, aleshores, però aquell bona impressió
L’any 88, diria, vaig formar part, una mica de rebot, del Secretariat Nacional de l’MDT (sector IPC). Era el membre més jove del que volia ser la direcció de l’MCAN i a les reunions no obria boca. Com que tot-hom havia de tenir una funció o altra, a mi m’encarregaren la reorganització de l’arxiu, a
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Times New Roman”; panose-1:0 2 2 6 3 5 4 5 2 3; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:50331648 0 0 0 1 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”;} table.MsoNormalTable {mso-style-parent:””; font-size:10.0pt; font-family:”Times New Roman”;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt
Segurament sí que és una fantasmada condemnada al fracàs, com va dir, i després rectificar, el conseller nostrat. I també entenc la reacció immediata d’Associacions de veïns i d’organitzacions diverses, també la CUP de Barcelona, oposant-se a la iniciativa. No és d’estranyar, després del desastre del Fòrum de les cultures i veient com el model
La setmana passada, en un programa de Ràdio, el president del Basquet Manresa explicava les dificultats burocràtiques amb que es troben els jugadors de l’ACB provinents de fora de la Unió Europea. Un jugador ucrainés que, malgrat tenir permís de treball i de residència i contracte laboral no aconseguia que el consulat espanyol a Kiev
Hi ha persones individuals i hi ha famílies, però la societat com a tal no existeix. Aquesta frase, perversa però genial alhora, de Margaret Thatcher, podría definir un dels fenòmens polítics més significatius del passat tombant de segle. Comença amb la pujada al poder d’aquesta senyora, al Regne Unit l’any 1979, i de Ronald Reagan
La Generalitat decideix invertir una pila de milions en un servei de tren-tramvia que agafarà a gent de Súria, Sallent, Callús, Sant Joan , Santpedor o La parada (a més dels que utilitzin aquestes estacions com a Park and Ride) i els portarà còmodament al bell mig de Manresa, ben a la vora del centre
Ara fa un any el Govern del Regne llençava un pla, el Plan E, dibuixat amb la onada aquella que posen a vegades damunt la n. Concretament es deia Plan español –la E era això- para el estímulo de la economia y el empleo, la principal conseqüència del qual eren els FEIL, que, encara que
D’acord. El Barça, amb en Laporta al capdavant, s’ha convertit en l’entitat més prestigiosa i valorada del país, tant aquí, com, i això és més important, a fora. La convinació de triomfs esportius (indispensables en aquest cas), universalisme, arrelament, compromís diguem-ne social (negativa a convertir-se en una SAE, UNICEF, les fundacions etc…) i un cert
Sovint pensem en el centralisme, en la idea d’una Estat espanyol unitari , compacte i homogeni, en el jacobinisme, per utilitzar l’expressió clàssica, com si això fos patrimoni d’una minoria influent de polítics, alts funcionaris, militars i oligarques madrilenys. El cert, però, és que aquesta idea d’Espanya, en la que es vincula progrés i modernitat
1. Podríem guanyar. Fa trenta anys que, primer el pujolisme, i ara també ERC, ens repeteixen que lo de l’autodeterminació està molt bé, en genèric, com a reivindicació, però que si el féssim, el referèndum, el perdríem. No hi ha prous catalans, ens déien, no hi ha majoria social, diuen ara, i s’entesten a insistir