Adam Majó

Xuts a pals

15 de desembre de 2009
1 comentari

Del carrer estant

Resulta xocant que una de les
demandes que fan, sovint, veïns i comerciants de carrers o places que es pretén
millorar sigui que, sobretot!, no s’hi posin bancs. No agrada veure-hi  asseguts a homes –més que dones-,  joves, tirant a pobres i, sovint,
procedents de l’immigració recent. No agrada que alcin la veu, o que llencin
papers a terra, és comprensible, però també molesta que mengin pipes, que
juguin a pilota, que conversin entre ells o que simplement s’estiguin allà,
sense fer res. La situació es viu tant malament que hi ha pares i avis que no
permeten als seus fills i nets anar caminant des del conservatori fins, per
exemple, la plaça Valldaura, per por que caiguin en la Drogadicció –textual–. Les Associacions de veïns dediquen
jornades senceres a parlar de 
l’incivisme (abans en deien Gamberrisme)  i als consells de districte ens passem el dia  parlant d’augmentar la presència
policial.  Que a sota casa hi ha
uns nois que fan soroll? En lloc de baixar i demanar-los que no en facin, es
truca als mossos. Que  hi ha un
banc o un arbre  trencat? Més
policia, o que els treguin, directament, així no els trencarà ningú. Que hi ha
nens que juguen al carrer, a la plaça Europa, per exemple, i que a vegades alguna
pilota ha anat a sota les rodes d’un cotxe? Doncs fora nens, naturalment. Al
cap de vall, els
nostres, de
fills,  pensen, ja no hi juguen, al
carrer.

I és que aquest el tema. Hem
abandonat l’espai públic, hem renunciat al carrer com espai de lleure i trobada.
L’hem deixat per que els cotxes hi circulin i hi aparquin i ara ens molesta que
d’altres en segueixin fent ús, i quan sorgeixen conflictes, enlloc
d’implicar-nos-hi, de parlar-ho, de fer barri, només se’ns acudeix trucar a la
policia. Oblidem que Manresa és una ciutat extraordinàriament tranquil.la i amb
un índex de agressions i robatoris al carrer estadísticament baix. I no ens
agrada recordar que, en canvi, cada any hi ha un centenar d’atropellaments de
persones  als carrers de la ciutat,
un 10 % dels quals és greu o mortal, que els vehicles que aparquen a llocs on
no haurien de fer-ho són la principal causa de la destrossa de mobiliari urbà o
que en aquesta ciutat, i  en la
franja d’edat d’entre 15 i 44 anys, els accidents de trànsit, no la droga o la
violència urbana, és la principal causa de mort. No és possible, ni desitjable,
que hi hagi un policia a cada parc o plaça de la ciutat, 24 hores al dia,
seguint i controlant els joves que s’hi estan. Els carrers inhòspits i poc
freqüentats s’embruten i degraden molt més ràpidamemnt que els que disposen
d’arbrat i bancs per seure, i persones que els fan servir. Si no ens agraden
determinats usos que es fan de l’espai públic, parlem-ho, fem propostes i
baixem a practicar-les, però no ens quedem a casa, mirant rera la cortina, amb
el telèfon a la ma i el numero de la policia sobre la taula.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.