Perseverança Aquest color d’avui, ja el suggerirenpoetes més insignes que també sentiren una molt anyil i càlidaavidesa pel mot i l’entrenyor porfidiós que el setembre remunta . Des de llavors, no s’ha alterat cap còsmica raó ni és més pregona la cisterna del vent insòlit d’existir. Tampoc no ha esdevingut cap mena de prodigi i
La pluja parla en silenci,ja pots dormir. Al costat del llit, fressa d’ales d’un diari.No hi ha cap més àngel. Matinaré i subornaré el nou diaperquè ens sigui favorable. Iehuda Amikhai Clavats a la carn del món Proa 2001 Em dol el vol que has fettan prest, quasi furtiu.Vint-i-vuit d’agost,fressa d’ales d’estiu. Tu,
Una remor de mar a les fulles dels oms. Una dansa de llum ballada a la paret i a la taula de marbre. Un cel blau i diàfan, solcat de pessics blancs, núvols escàpols com peixos. A terra fulles caigudes que assagen la tardor, una frescor que semblava impensable just ahir. La pell i els
Ahir va ser sant Bernat , ja estem frisant que sigui vera la dita: santa Margarida – 20 de juliol – l’encén i sant Bernat l’apaga. L’estiu ha estat prou benigne, però aquesta darrera setmana l’hem tingut ben encesa, de nits xafogoses i humides i de mal dormir. Avui fa un ventijol suau que remou
Ja fa dies que la lluna té pressa per crèixer; el quart creixent se’ns ha dibuixat cada horabaixa precís i de nits ha lluït ben nacrada. A vegades encerclada d’un nimbe ataronjat ens presagiava plugims d’estiu o competia amb el crepuscle a mem qui feia més mirera. Avui promet ser un espectacle. El cel és
Es clou el blau del dia a la parpella de la nit. L’horitzó mostra un rastre vermell de foc que es descompon cap a la fosca a ditades esparses. El dia s’escurça imperceptible. L’estiu està ple de possibilitats, perles petites que ens recorden que som forts, creatius i vius, com aquesta Remor, a Sineu Al
LA MORT DE LA INNOCÈNCIA Què pot fer ella d’aquella fosca nit que li caigué damunt com una sentència i li tallà els somnis amb els trets covards que van assassinar son pare? La roja clavellina de la sang, imaginada en el dolor dels llargs insomnis d’orfe, la guaria del ressò de
Un estiu de lluna taronja i baixa, d’herba daurada i rasa, de bales de farratge, esparses com bèsties adormides, i esplugabous blanquíssims, fent les feines. La mar clapada, verda, blava, maragda; grisa, negra, argentada; enrogida, calmada, irada . Sempre la mar, entre esculls, arrecerada al port, bramant contra les roques, lliure a l’horitzó, tornant fonedissa
Avui, primer de juliol, a les 20,30 hores, a La Capella de la Misericòrdia de Palma inaugurem l’exposició : Rompre els murs de silenci, promoguda per l’Associació Memòria de Mallorca i la revista sa Plaça, després d’haver passat per Manacor i Sa Màniga. Els artistes, un grup de set pintors, acompanyats de set escriptors, entrellacen
Les cicatrius del llibre de la vida són les més belles empremtes d’identitat. Una vaca va infantar dues vegades vedells de cesària i va salvar la vida. Amb la seva pell un cop curtida M. va fer un llibre singular, únic, de tacte setinat i fulls en blanc per escriure-hi biografies de futur o per
Les flors de les jacarandes caigudes, fent cercles, arreplegant-se. El fonoll marí nou arrapant-se a les roques. Els caragols dormint amb el rum-rum de la central elèctrica i el vertígen dels avions. El sol que es pon darrera el Galatzó. La mar que s’argenta i sagna. Els núvols com flors i ocells meravellosos, fràgils i
Avui fa un any que em manques, mumare. També em manca l’aire. Sento el nus a la gola, aquell nus amb gust de moc que una s’empassa per no plorar. Veig el somriure que em regalaves – que encara em regales – quan arribava, fos l’hora que fos, com si em descobrissis cada vegada. Se’m
Horabaixa és la paraula més votada, elegida pels lectors internautes com a la més bella de la llengua catalana a l’enquesta del diari Balears, els 10 dBalears. El resultat final s’ha publicat aquest diumenge 12 de juny. La segona en la tria ha estat jutiperis i la tercera acaronar. No sé si horabaixa és la
Nuclears? No, Gràcies Aquest és el meu desig. Fa anys que vàrem fer nostre aquest lema. Dissortadament ha calgut un accident gravíssim per fer tombar l’opinió dels que les volien imposar, ara ja contra tota evidència i prudència. Repeteixo: Nuclears? No, Gràcies
Pel maig cada dia un raig. La dita s’ha confirmada a la fi. El mes de maig es va acomiadar amb uns bons ruixats. Va començar a ploure amb unes gotes grosses com un vermell d’ou, si fa no fa, i després la pluja, abundant i continuada, va inundar els carrers de ciutat. A mi