El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
La pluja parla en silenci,
ja pots dormir.
Al costat del llit, fressa d’ales d’un diari.
No hi ha cap més àngel.
Matinaré i subornaré el nou dia
perquè ens sigui favorable.
Iehuda Amikhai
Clavats a la carn del món
Proa 2001
Em dol el vol que has fet
tan prest, quasi furtiu.
Vint-i-vuit d’agost,
fressa d’ales d’estiu.
Tu, l’àngel cosirós
de l’esguard melangiós,
has trencat l’horitzó
amb ocells de paper.
Em dol el vol sobtat,
la conversa inconclosa,
el vent que se l’ha enduta
… i no poder fer-hi res.
Maria Victòria Secall
29 d’agost 2011
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Confesso que no sé massa qui era, i ara no tinc ganes de cercar-ho per Internet. Llàstima, en tot cas…
Era, suposo, amic personal teu. Ens en fas cinc cèntims?