Les flors de les jacarandes caigudes, fent cercles, arreplegant-se. El fonoll marí nou arrapant-se a les roques. Els caragols dormint amb el rum-rum de la central elèctrica i el vertígen dels avions. El sol que es pon darrera el Galatzó. La mar que s’argenta i sagna. Els núvols com flors i ocells meravellosos, fràgils i canviants. El gesamí perfumant de bon matí la casa
Asseure’m i sentir com cauen intermitents com un regal les flors liles damunt del banc i entre els cabells. Hi ha un indret devora ca nostra on ho puc fer, a prop del salt del ca que du fins a la mar.
Primícies de l’estiu que enguany arriba prest i restes d’una primavera de molts colors, amb el regal de l’eclipsi de lluna i les pluges desbaratades i els records immarcescibles.
Avui es celebra un dels dies Internacionals de la Música. He pensat amb aquesta cançó amb lletra de Marià Manent i música del Tall.
Imatge: MVS