El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

27 d'agost de 2011
0 comentaris

Una remor de mar i un ball de pensaments

Una remor de mar a les fulles dels oms. Una dansa de llum ballada a la paret i a la taula de marbre. Un cel blau i diàfan, solcat de pessics blancs, núvols escàpols com peixos.

A terra fulles caigudes que assagen la tardor, una frescor que semblava impensable just ahir. La pell i els cabells que ho agraeixen. Els ulls entreoberts que ho gaudeixen.

Els pensaments que ballen com les fulles i la llum. Una sensació d’estranyesa per les coses que passen, atzaroses, i una mandra estiuenca que eludeix trobar-lis sentit, si és que el tinguessin.

S’esmicolen com pedra de marès algunes certeses i deixen un rastre aspre que el mestral s’endú.

No és pas lluny ni difícil ser feliç com diu en Joan Margarit, si saps de què estem parlant. De vegades just d’asseure’s allargassada com una cussa i deixar que el vent i els pensaments s’oregin, poder trobar similituds entre els oms i la mar, malgrat l’obstinat núvol fosc radioactiu o la plaga de llagostes que intermitentment surt de la capsa de Pandora per escampar qui sap quines quimeres mediàtiques i quins mals averanys.

Ben segur que seria convertida en estàtua de sal si fos privada de mirar, com la dona de Lot. No podria viure sense veure, ni que fos per darrera vegada, el paradís a punt de malmetre’s, el paradís quotidià.

Fotografia: M.V.S

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!