El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Les cicatrius del llibre de la vida són les més belles
empremtes d’identitat.
Una vaca va infantar dues vegades vedells de cesària i va salvar la vida. Amb la seva pell un cop curtida M. va fer un llibre singular, únic, de tacte setinat i fulls en
blanc per escriure-hi biografies de futur o per no escriure-hi res, només gosar fer volar
pensaments, com horabaixes furtius que estan en el record, però són innombrables.
Una pell sense cicatrius no és una pell humana ni animal, és com de marbre, freda i morta.
Quantes cesàries ens caldran per infantar la vida i el nostre destí?
Imatges: Llibre de la vida, llibre de la nit i l’alba, a la biblioteca dels amics S.i M.
Foto: MVS
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És ben cert que és a la pell on la vida ens hi escriu qui hem estat, és a dir, qui som… i també deu ser per això que quan ens estimem algú ens agrada tant resseguir els senyals que duu impressos a la pell. Una abraçada!
Que en els meus anys la joia recomenci / sense esborrar cap cicatriu de l’esperit. (M. Torres)