El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
LA MORT DE LA INNOCÈNCIA
Què pot fer ella
d’aquella fosca nit
que li caigué
damunt com una sentència
i li tallà els
somnis amb els trets
covards que van
assassinar son pare?
La roja clavellina
de la sang,
imaginada en el dolor
dels llargs
insomnis d’orfe, la guaria
del ressò de
l’insult enverinat:
– És la rogeta,!
Et torrarem al forn qualsevol dia!
Avui li és mèrit
i conhort
més que cap altre,
aquest color,
però d’infant li
va glaçar l’alè,
quan li escopiren
al pa de cada dia.
La boca del forn
s’obrí per engolir-la,
com un infern
temut, dins el real
que ja li havia
esgarrat la vida.
El patiment dels
infants no s’explica
a cap llibre
d’història; ningú no certifica
la mort de la
innocència,
el naixement de
la desemparança.
Maria Victòria Secall
Palma, Tardor 2010
La mort de la innocència forma part del quadre del mateix títol d’Antoni Marquet Pasqual a l’exposició col·lectiva Rompre els murs de silenci de la que ja en vaig parlar. El patiment que tots vam heretar cal que sigui dit i tingui nom.
Imatge: Quadre de Marquet Pasqual
fotografia: MVS
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un epíleg excepcional aquest apunt amb el teu poema i el quadre d’Antoni Marquet. Avui ha tancat portes l’exposicio col.lectiva ‘Rompre els murs de silenci’.
La memòria és important, molt, ha de tenir nom i no s’ha d’oblidar. Són lliçons que hem d’explicar sense embuts a les noves generacions que van patir aquest silenci.
Bon vespre estimada amiga !
No l’oblidaré. No podria fer-ho. La nena, la rojeta fou una nena veritable, moltes nenes foren les seves germanes. Ets poeta, no hi ha cap dubte i enormement generosa. Gràcies pel regal de la paraula.
El veiem retratat gràcies a un pintor i el seu pinzell, però si poguéssim fotografiar-lo i guardar aquest moment nostre tan… agredolç (agre o dolç, depèn de com es miri) potser, si el miréssim de tant en tant, faríem algunes coses en comptes d’altres.
Una abraçada.