És molt probable que el senyor Simats no es digués senyor Simats. Fós quin fós el seu nom el cert és que penso (i tinc per segur) que avui recorre els plans i els turons de la Catalunya central en forma de fantasma. Avui he viatjat per aquelles comarques. Concretament per aquells boscos i plans
El 2008 s’ha despertat blanc, glaçat. No tenim pluja, no tenim neu, però sí fred molt greu. Les hortes riberenques, a punta de dia, estaven ben blanques. Ara el sol fondrà el gel allà on toqui. A les obagues no. A mi m’agraden els dies clars, d’anticicló, malgrat el fred. El noto molt el fred.
Dies secs, però freds. Tenim molta necessitat de pluja i no plou. Però fa fred. A migdia el sol escalfa i a la solana fon la glaçada. A les obagues s’hi manté. Ahir a la nit vaig arribar de viatge. He estast tres dies en un país fred. L’Alta Garrotxa i els seus boscos i
D’aquí una hora marxaré amb la família de cap de setmana. Fins diumenge a les muntanyes de l’Alta Garrotxa. I amb aquest fred! Aquí a la vila aquest matí estàvem sota zero amb una considerable glaçada. Però és el temps que ha de fer. Encara que per a l’interès general convé l’aigua jo desitjo que
Són instruments musicals, com tothom sap. L’arpa, més conegut. La celesta no tant. La celesta fa un so dolç, llunyà, celestial. Només apareix a l’orquestra en obres posteriors al romanticisme. I encara no massa. Tot i que una vegada vaig sentir un concert per a celesta solista i orquestra. Una cosa excepcional. No en recordo
Festes i èpoques. O estacions de l’any. Els temps que es van succeïnt de l’u de gener al trenta-u de desembre. Inexorablement, cada any. "Fêtes et Saison". És el nom d’una revista francesa de periodicitat mensual que llegia sovint fa molts anys. No sé si encara es publica. El seu contingut consistia en glosar els
Nadal, un altre any. Com passa el temps! Ens fem vells. Tothom. Aquests dies, per Nadal, les famílies s’apleguen, es troben més que la resta de l’any. Cada any rellegeixo, aquests dies, un poema de Leopardi que conté una metàfora molt encertada sobre la família. On vas pobra i fràgil fulla, diu Leopardi, despresa de
Fa unes poques hores aquest bloc ha registrat la visita número mil. Doncs, mil gràcies! Quan el dia 26 de novembre passat (fa un mes escàs) iniciava aquest projecte a Kilbronogue, envoltat d’herba i de vaques, no m’imaginava que en poc menys d’un mes arribaria a aquesta xifra de visites. De fet no tenia cap
Drames rurals, amb Caires Vius i Solitud són obres cabdals en la bibliografia de Víctor Català (Caterina Albert), una escriptora exímia que va viure fins l’any 1966 amb molts anys a sobre. La senyora Albert per a signar la seva producció literària va emprar pseudònim perquè era homònima d’una filla de Violant de Cardona i
En el brogit, l’alegria i el cascavelleig d’aquestes festes que començaren de fet ahir divendres i es perllongaran fins el dia de Reis mateix, tothom serva una mica de temps i un petit espai per a rememorar en el pensament aquells que enguany no podran celebrar el Nadal. Almenys així ho crec. Tothom pensa, aquests
…Jaume primer d’Aragó puja al cim de Sant Geroni a l’hora en què surt lo sol. (De Montserrat de Jacint Verdaguer) I s’esplaiava l’home, el rei. En els pensaments que li atorga Verdaguer en aquells moments al cim de Montserrat parla de totes les terres del Principat que pot veure des de la privilegiada atalaia.
A Castelló de la Plana volem dir, ja ho suposeu. No plourà, almenys no massa. Algun xubascot escadusser. Demà a les 7 de la tarda convindria que no plogués gens a Castelló de la Plana. I que els astres, els elements naturals i altres senyors que deuen tenir autoritat en aquesta metèria estalviessin la remullada
Vigílies. Les activitats necessàries per a preparar-se per les properes festes que s’allargaran fins a Reis quasi sense solució de continuïtat. Alguns potser carreguen els esquís al cotxe i fan una llarga estada en alguna estació de moda. Però la majoria ens apleguem a casa, tota la família, i de forma que tothom estigui content.
Un concepte que m’ha quedat tot llegint la biografia d’un compositor holandès, Kochs, que a la seva maduresa ha fet un retorn als orígens amb composicions de més domini melòdic, a l’estil d’èpoques anteriors, i deixant de banda les experiències innovadores que s’han fet al llarg del segle passat. Ha retornat als orígens.Fa un cert
Poden ser reflexions tòpiques i convencionals que afloren en aquest temps de festes i del Nadal. Potser sí, tot el què vulgueu. Però quan ahir vaig veure la il·lusió dels avis de la Residència Hospital de Sant Joan de Déu de Martorell (una institució fundada fa quatre segles) pel fet que els visitessin uns senyors