Jo no sé en aquest moment, amb seguretat, si el senyor Zaplana, exministre del govern espanyol i, ara, portaveu al Congrés de diputats pel seu partit, és o no un valencià dissimulat. Fa un moment, quan em disposava a començar a escriure aquest post, ho he pensat. Vegeu la seqüència, Zaplana, Saplana, Laplana, La Plana.
Ahir vaig topar-me al carrer amb el senyor Bonaventura Robert. Com anem senyor Robert? Mireu vaig tirant. Ara millor. Però m’he passat reclòs a casa un parell de setmanes per una grip molt maligna que m’ha tingut al llit moltes hores amb febre alta. I m’ha passat una cosa que n’estic força preocupat. No he
Divendres va arribar la Vinyet per a fer-me companyia tot el cap de setmana. Avui al vespre marxarà cap a casa seva amb els seus pares. La Vinyet té tres anys i mig però fa companyia. Molta. La seva mare li havia dit, No facis enfadar l’avi que no està gaire bonet. I és cert
Després d’algunes hores d’investigacions i debats el consell de família ha determinat que li és impossible escatir per on s’ha introduït a casa l’intrús. Potser per alguna de les tres finestres i dues portes que no tanquen hermètic. O en obrir la porta del carrer quan algú entra o surt. O tal vegada es va
Ahir al matí vaig passejar poc més d’una hora pels plans de pi i olivera de la falda de Montserrat. Entre Can Jorba i la Vinya Nova. M’acompanyava la Montserrat i abans havíem entrat a l’església de Sant Corneli de Collbató i una vegada més hi vam admirar l’orgue i la bellesa dels seus tubs
La dolça morositat de les hores que van passant sense pressions de cap mena, còmodament situats, confortablement i tranquil·la, ens esmussen la voluntad de fer allò que cal. Sigui en l’ordre que sigui. Un metge psiquiatre que vaig conèixer de jove deia sobre la forta tendència a la inacció que tantes vegades condiciona la nostra
Les hores nocturnes dels insomnes són proclius als pensaments tràgics, dramàtics. Després, cap a la matinada quan clareja, el panorama mental es dissipa i dóna pas a pensaments de més plàcida naturalesa, fins el punt que dubtem de si allò que s’ha congriat en el nostre cervellet fa unes hores és cert o bé és
Aquest dos dies de descans obligat per diferents circumstàncies tècniques i personals m’han servit per a pensar, entre altres coses, en les garrotades i les parelles. Parlem primer de les garrotades. Un dia algú em va dir que era un trapella. En els diferents idiomes de la península, llevat de l’euskera, aquesta paraula s’assembla molt.
Avui aquesta casa meva, que és la de tots vostès si vénen amb so de pau, ha recuperat la normalitat. Després de dues setmanes llargues d’estar-hi acompanyat per fills i néts, amb el brogit que fa el cas, ha marxat tothom. Ahir, per ser exacte. Han començat les escoles, s’ha recuperat al cent per cent
Quan el paleta Federico va col·locar totes les col·lecciones de rajola catalana i valenciana dels museus de la vila de M. seguint les inapel·ables instruccions del senyor V.R. deuria ser un home de 40 anys i escaig. Era una època difícil per als paletes i similars. Eren els temps de la dura dictadura. Just, just
Hom no ho havia pas dit en un primer moment. Però aquella tarda que per primera vegada va arribar la doctora L. en el vol de les quatre, plovia a bots i barrals. Després, en el transcurs del mesos següents, va arribar-hi diverses vegades en aquell vol. Però no va ploure. Plovia tant aquell dia
Han estat generosos. Els Reis d’Orient han estat molt generosos. Especialment amb els infants. Les espectatives il·lusionades ja es van crear ahir vespre amb l’arribada dels Reis a la vila. Ho fan baixant pel vell Pont del Diable il·luminat i els esforçats membres de la Comissió de la Cavalcada dels Reis de Martorell no escatimen
Aquests dies la cosa va de reis. De tota mena de reis. El cap de la dinastia borbònica regnant compleix anys, si no és avui serà demà; ho he sentit a la tele. I els compleix rodons, rodons, els mateixos que jo fa uns mesos. No som del mateix any però només ens portem sis
Les il·lusions, els somnis… que romanen al llarg de tota una vida. Van canviant en el transcurs dels anys, segons les circumstàncies, però tota la vida mantenim una il·lusiò o altra. Somnis, a vegades utopies. Ambicions i desigs en el terreny personal, social, polític, sentimental, professional… Tothora mantenim una il·lusió o altra. Quan a un
És la marca que emprava anys enrere un fabricant de pasta per a sopa i productes similars. Ja ho sabeu: fistons, estrelletes, fideus, macarrons, magnòlies, lletretes, canalons… "La Família". El trobo un nom adequat. No sé si encara és en el mercat. Aquests dies en parlem molt de la família. Les festes s’ho porten i,