Festes i èpoques. O estacions de l’any. Els temps que es van succeïnt de l’u de gener al trenta-u de desembre. Inexorablement, cada any. "Fêtes et Saison". És el nom d’una revista francesa de periodicitat mensual que llegia sovint fa molts anys.
No sé si encara es publica. El seu contingut consistia en glosar els significats diversos de les festes principals, dels temps, de les estacions. Ja ho anunciava el títol. Des del recolliment dels mesos hivernencs fins la joia de la primavera, la Pasqua, les flors i els arbres i l’esclat esplondorós de les fortes calors estiuenques. Pretenia, amb articles de molta categoria, incardinar aquestes manifestacions de la naturalesa, inalterables i perennes, puntuals, en la intangibiliat de l’ànima i el pensament humans.
Sempre ha estat molt important per a mi la percepció espontània i natural del pas del temps. I les celebracions i festes que les acompanyen. Ara hem entrat, fa poc, a l’hivern. El fred i la neu a muntanya. Nadal, la missa del gall, el tió, l’escudella. I els reis a tocar. Passada la festa dels reis, segons el clima que fa, hom ja percep una lleugera oloreta de primavera. Esclaten les mimoses i els ametllers i al març l’olor de la farigola penetra fins el moll dels ossos i de l’esperit.
Això ho sap tothom. Al maig les serps canviaran la pell i de seguida patirem els grans sols, tòrrids. Tornaran a caure les fulles dels arbres i altre cop celebrarem el naixement del nen. Inexorablement.
Desitjo a tots els blocaires i lectors, ara que ja toquem amb els dits el 2008, molts anys de vida i salut per a contemplar les estacions i els temps i celebrar-los amb aquella consuetud i tradició que volem deixar intactes als nens i nenes d’avui.
Magnífica revista Fêtes et saisons, que ens conectava amb el cristianisme "engagé", en una època molt i molt grisa de la nostra joventut.