21 de desembre de 2007
Sense categoria
2 comentaris

PROLEGOMENS

Vigílies. Les activitats necessàries per a preparar-se per les properes festes que s’allargaran fins a Reis quasi sense solució de continuïtat. Alguns potser carreguen els esquís al cotxe i fan una llarga estada en alguna estació de moda. Però la majoria ens apleguem a casa, tota la família, i de forma que tothom estigui content. No és fàcil, però es fa tot el possible per a portar a terme allò de "un dia a cada lloc". Per Nadal amb  els pares, per Sant Esteve amb el sogres i aixì anar-ho combinant. Els fills que treballen o estudien lluny omplen aquests dies els trens i autobusos (i avions!) per a passar el Nadal a casa. Per Nadal cada ovella al seu corral.

Tot això, però, significa una feina immensa per a les mestresses de casa. Feina de pensar, de comprar; el menjar, el cagatió, els reis que han de deixar als nens tantes coses. Jo, que fa alguns anys que estic posat en aquesta mena de feines i preparatius, penso que no es valora les mestresses de casa per aquestes feinades, aquest sacrifici, aquesta dedicació. Se senten ben pagades només de veure la família reunida, en pau i alegria. Però no està per demés una paraula d’elogi.

Ara plou. Tota la nit ho ha fet i continuarà, almenys tot avui. La pluja ens és de molta necessitat actualment però aquest matí, que haig de fer molts tombs pel poble en funció del què hem explicat, em farà una mica la guitza. Carregat i plovent. Durant aquestes festes els estadants de casa meva es multiplicaran per vuit del què és habitual. Aquest matí haig d’anar carregat. I encara voldria arribar-me fins el poble veí per a comprar uns torrons especials amb pinyons que són una meravella.

Tot plegat es fa de bon grat. A totes les cases es fa de bon grat. Llars que probablement durant l’any són  buides de brogit, ara les ompliran la gatzara dels infants i el jovent. I això s’ho val. Val la pena el treball dels preparatius. Jo, que no tinc massa mesura de les coses quan m’engresco, he fet una ornamentació especial de la casa i a part del pessebre, les boles brillants, els gerros amb boletes vermelles, etc. he instal·lat més quinze metres de llumets. D’aquells que, si hom vol, fan intermitències i són de diversos colors.

Als nens ens encanta. I a mi també. Aquestes darreres nits he tancat el llibre que llegia, he apagat els llums deixent només els llumets de Nadal. Una meravella. He estat molta estona, cada nit, només amb aquestes llumenetes que indueïxen el pensament cap als records i els somnis.

Somnis secrets!!

  1. Apreciat Moisés,

    en veure el teu bloc he pensat en deixar-te unes línies escrites de felicitació per crear aquest espai tant teu. Endavant!

    És bo crear, escriure, pensar…. somiar. Ara que són dies de "llums" potser ens hi sentim més avocats. I aquesta reflexió és tant necessària com sana alhora. Potser vivim el dia a dia pensant més en el demà que en el que estem fent avui, i aturar-se per ser conscients del present també ens fa viure amb més plenitud.

    Una abraçada ben propera,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!