El Taga, el coll d’Ogassa, Ogassa, són topònims que han estat fa poc temps a primera pàgina dels diaris catalans arran de la mort de Lluís Mª Xirinacs, que es va deixar morir en algun punt d’aquesta regió, segons informava la premsa.
Jo sempre vaig admirar Xirinacs. Com tots el personatges importants i públics tingué grans detractors i, alhora, seguidors acèrrims. Admeto que algunes de les seves accions i actituds poden ser discutides i àdhuc qüestionades però la seva fermesa de pedra picada defensant el què fou per a ell trascendent i fonamental em penso que no es pot pas negar.
Quant a la defensa de Catalunya, la seva pàtria (i la meva), va ser fonamental en un moment en què els polítics feren un exercici d’adequació a les circumstàncies claudicant en moltes qüestions que per en Xirinacs eren innegociables. Es va desmarcar de la política de partits. Se sentia còmode fora de joc, com si diguéssim
offside.
Tot passejant per aquelles comarques m’ha vingut al pensament Lluís Maria Xirinacs, un patriota que el temps i la història situarà en el lloc preeminent que li correspon.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!