La Sònia m’aboca una confessió terrible. Té 36 anys i acaba de saber que el seu pare de 64 pateix una malaltia incurable i molt penosa de suportar. El panorama que s’albira per al malalt i la família és molt negre. La Sònia se sent desbordada i no creu que pugui fer res per ajudar-lo.
Tots ho sabem: la clau del verdader progrés de la humanitat és l’educació. Sentir-ho en veu de la cantant Shakira en un discurs dirigit a estudiants d’Oxford resulta extraordinari. Escoltar-ho d’una persona que parla des de l’experiència resulta força impactant. Són deu minuts seguits, sense mirar un sol paper, i parlant des del convenciment. Shakira
Natascha Kampusch va ser segrestada als deu anys i no va poder fugir fins que en va tenir divuit. Empresonada en un zulo i víctima dels tractes més inhumans, enfonsada en la seva autoestima, incapaç de fugir -quatre vegades va poder fer-ho-degut a la por interna que la tenallava, tot i així ens sorprèn pels
M’ha escrit el Síndic de Greuges de la “Comunitat Valenciana”. Contesta al “meu escrit inicial de queixa” on “substancialment manifestava la seua disconformitat amb el cessament de les emissions de TV3 […] “. Tenint en compte que […] “he de comunicar-li que el Síndic de Greuges no pot entrar en l’examen individual d’aquestes queixes respecte
NO AL TANCAMENT DE TV3 AL PAIS VALENCIÀ
Dues dones joves entaulades en un cafè. L’una, a punt del devessall de llàgrimes, explica la seva amiga: “Pots estar segura que en el fons aquesta situació et va bé, inconscientment tu t’ho manegues perquè acabi marxant”. “Pensa-hi, el que t’agrada de debò és estar sola, tens por de comprometre’t en una relació estable”, insisteix
És ben veritat, l’amistat és terapèutica, ara ens protegeix ara ens ajuda a ser més forts. Algunes persones excel.leixen en la funció de consoladores. Però si juguem a fer de psicoterapeuta o a reemplaçar-lo, aleshores compte amb els estralls que podem provocar. “Ahir vam tenir una altra escena terrible amb el meu company. Ja van
L’Eva és una mare jove que acabo de conèixer en una calçotada. Hi ha portat l’Hèctor, el seu fill, de 3 anys. En saber la meva professió, li ha faltat temps per comentar-me que el nen en el parvulari no dibuixa. És clar, és un fet poc habitual. Es veu que la senyoreta va cridar
L’Edgar té 12 anys. Només, i ja té una novieta. Però la vol deixar. Aquí hi té un problema. La seva mare me l’ha comunicat i em demana una resposta.Vaig adreçar-me directament a l’Edgar en els següents termes. “Per què és difícil de dir a la teva novieta que ja no l’estimes? Primer, i probablement, Edgar,
Tothom ha començat a esgarrapar el paper que embolica els regals. Els nens no saben on tenen el cap. Encara no han obert un paquet i han vist quin regal hi havia, es precipiten sobre el següent. Fins que la pila s’ha escampat. Aquesta profusió de regals, realment els ha omplert? És la manera de
Nadal als ulls Nadal ens convida a recuperar, en tant que adults, la capacitat de meravellar-nos i deixar-nos sorprendre. És aleshores que serà possible canviar la mirada sobre l’existència, d’apreciar la sort que tenim de viure, de sentir la gratitud en els nostres cors i d’escollir de veure en totes les coses, per ombrívoles que
Nadal als ulls amb l’embadaliment d’un infant. Nadal al cor amb la intensitat d’un jove. Nadal als braços amb l’expansió creadora d’un adult. Nadal a les cames amb pas decidit cap al naixement d’un país independent. Bon Nadal!
Avet, regals, tió, Reis, garlandes, felicitacions, lluminàries…Tot allò que fa l’alegria de molts provoca en algunes persones un intens rebuig. D’on ve aquesta aversió? Com ho viuen els que detesten aquestes festes? Nadal és festa, és retrobaments i és amor. Però sobre tot és la família. Quin patiment pels que ja no la tenen o
“Ho haveu vist?” Heu vist l’aportació dels catalans a la Marató de TV3? Aquest país és formidable. Ho dic a plena consciència que aquesta afirmació grinyolarà en l’orella de més d’un. Però la gran majoria de catalans reconeix que la Marató demostra la grandesa de la gent d’aquest país. A hores d’ara cap acomplexament ens impedeix
Al vespre arribem a casa cansats i només entrar al saló el sofà ens atreu com un iman. La mandra s’apodera de nosaltres. I la son. No estem per aquelles tonterietes d’abans, aparquem el sexe. Al matí tot són presses i anem com robots preocupats només per no fer tard a la feina. Ens falta