BioSofia

Les sortides escolars, d’un o diversos dies, estan fora de l’obligació laboral del professor. En conseqüència es tracta d’un extra, un plus si voleu. Ni més ni menys que una oferta educativa totalment voluntària; allò que ningú fa en la seva feina, per entendre’ns. El professor no hi té cap obligació ni pel seu contingut –no té obligació de portar d’excursió ni que sigui educativa-, ni per l’horari –excedeix el temps contractat laboralment.

Els pares hauríem d’estar molt i molt contents de tenir uns professors, que sense cap obligació i només buscant el bé dels nostres fills, s’imposen una tasca extra i sacrificada. Tenim uns professors extraordinaris. I n’hauríem d’estar molt agraïts. Els ho hauríem d’haver agraït…

Si ara alguns professors volen prescindir d’aquest servei, ho podem lamentar, però no els el podem exigir com una obligació. Era un plus, no una obligació. Ens anava molt bé, però no en teníem dret. Seríem molt mesquins si en comptes d’agrair-los el que fins ara han fet generosament,convertíssim la seva generositat en una obligació .
 

És maco, el professor? És simpàtic?

Malament. La societat no para d’exigir una major qualitat educativa i que es millorin els resultats de test de capacitat de l’OCDE (PISA) i altres. I, amb tota la raó del món, postulen una més gran exigència i disciplina per als nostres nens i joves.

I tot centrat en l’escola. Que és com dir que són els professors que han d’ensenyar millor i que ells són els responsables de la manca d’esforç i disciplina dels seus alumnes perquè “no saben motivar-los” ( en comptes de ser-ne les víctimes: què més gratifica al professor que uns alumnes estudiosos, que treuen les millors notes possibles i que a classe es deixen de tonteries i s’estan per feina!).

Tanmateix, avui els pares, fins i tot els que escriuen aquestes coses en els diaris o les expliquen en les tertúlies, el primer i única cosa que faran serà demanar d’entrada (com la cosa més important!) si el profe és simpàtic. Un autèntic exercici d’incoherència.

Bé, encara seran a temps demà i demà passat i l’altre de preguntar als seus fills molt estimats (compte que no prenguin mal, que els profes estan enrabiats! ens diu avui el Fer a l’AVUI) si el professor explica clar, si l’entenen, quins deures els ha posat, si hi ha alguna cosa que els ha costat d’entendre, si creuen que els farà estudiar de debò (això dit amb alegria, si us plau), si serà exigent (amb més alegria si cal) i si al final de curs creuen que hauran après molt. I a més si és simpàtic, clar.
 

La setmana blanca

Calia aquesta setmana de vacances? Anirà molt bé, sens dubte, que el segon trimestre és fortet. Però calia? La demanava algú?

Home, si ens la podem permetre, millor. Però si a costa seva, la conselleria ha de destinar-hi uns milionets imprescindibles per a moltes altres coses, la veritat, és una pijada maragalliana pròpia de nous rics. Però ens manquen diners encara que siguem rics. Recordeu que l’Estat espanyol no ens permet disposar dels nostres impostos. No, no tenim calers per permetre’ns aquests vacances si hi ha escoles que cauen de velles, si retallem professors de suport, si els nens de Catalunya han de sufragar-se la meitat del seu portàtil… si

…un tècnic de manteniment

dels ordinadors d’un IES, 376, ha de passar de cop i volta a encarregar-se’n dels de tres IES més. Fortet, fortet!

El departament s’estalvia uns tècnics i amb els calers estalviats podrà muntar unes vacances al mes de març. Com que poca gent es podrà permetre d’anar-se’n a la neu i es quedaran a casa, el departament ha hagut de destinar uns milionets per organitzar activitats per aquests nens a l’escola. Quatre IES al càrrec d’una sola persona que ha de fer mans i mànigues, no tant per solucionar el que no és solucionable sense temps, sinó sobre tot per calmar els professors de tots aquests instituts que no tenen mai a punt les seves eines de treball. Això passa a quatre instituts de Tarragona. Em consta que aquesta mesura s’ha pres a molts altres llocs.

I així anar fent… in secula seculorum. Amen

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!