Café Ciudad, Camagüey9 d’agost de 2011 Només fa tres dies que vaig arribar a terres cubanes i l’aventura ja ha fet un gir copernicà: sóc completament sol, al centre de l’illa, a la ciutat de Camagüey, la tercera més important de Cuba. Tanmateix, aquesta sobtada transformació viatgera estava del tot prevista. Abans fins i tot
Com ha passat l’estiu! Què ràpid s’escapa el temps quan no el penses, quan no el calcules. Sembla que era ahir quan m’acomiadava dels mestres i les mestres de l’escola i ens desitjàvem unes bones vacances… Doncs sí: els dies de platja i de descans, de viatges i de temps lliure, han passat a la
Vol IB6621 Madrid-Havana6 d’agost de 2011 Després d’uns dies de penúria física he pogut agafar el vol cap a Cuba en unes condicions físiques raonablement bones. Tot feia pensar que la travessia oceànica seria traumàtica: des que vaig tornar de Cassà de la Selva amb la mare, Martina i les meues nebodetes Maria i Laia,
Escric amb l’estrèpit d’una eixida imminent: en poc menys de 4 hores seré volant cap a Cuba! Aquest viatge bé mereixia una crònica prèvia, un prefaci literari molt més acurat i tranquil però una mena de grip m’ha atacat els darrers dies, xuclant-me tota l’energia de què disposava; com m’agrada dir -i és una construcció
Fa dies que tracte d’escriure alguna cosa referent a l’actualitat política valenciana però la magnitud de la tragèdia –o comèdia– és tant gran que no sé per on començar. Des que, ara fa dos anys, el jutge Garzón fes públiques les investigacions sobre l’embolic judicial i polític de l’anomenat “cas dels vestits”, on hi ha
Migdia. València. Carrer de la Serradora –més conegut per Serreries, adaptació valenciana i popular de Serrería, nom del carrer en castellà–. Circule en direcció a l’avinguda del Port, tot cercant una agència de viatges on hi treballa una amiga de ma mare. No tinc cap esperança de trobar un bitllet mínimament raonable per marxar cap
Forn “Bronchales” (València)26 de juny de 2011 Ha estat, de lluny, el final de curs més intens que he viscut mai. Els mesos de maig i juny han estat d’una activitat frenètica, certament desorbitada. He posat a prova la meua capacitat creativa i de coordinació com mai abans ho havia fet: la magnitud de l’empresa
Tres edicions de Jo teatre, Tu teatres, Ell teatra… Poca broma! Encetar aquest projecte, ara fa tres anys, fou tota una proesa; repetir-lo l’any passat, tot un repte; i assolir una tercera edició és un èxit sense precedents. De nou, el Festival de Teatre Escolar d’Albaida serà una festa del poble i per al poble;
Des d’un punt de vista objectiu, els resultats de les darreres eleccions municipals i autonòmiques han estat certament catastròfics per a l’esquerra, no tant pel fet que el PSOE s’haja ensorrat –el Partit Socialista fa temps que no és d’esquerres–, sinó perquè el PP –que sí que és pura dreta– ha obtingut una victòria arrasadora,
Demà passat, jo no votaré al Bloc Nacionalista Valencià. Ni a Els Verds. Tampoc decantaré el meu vot cap a Iniciativa del Poble Valencià. Quan diumenge m’acoste al col·legi electoral i diposite el meu vot a l’urna, no estaré votant a Coalició Compromís. Estaré votant Mònica Oltra. Hom pot pensar que aquesta afirmació és un
Tenia les meues sospites des d’un bon principi però necessitava més proves per demostrar una hipòtesi tant insòlita i agossarada. A més a més, la gravetat de l’assumpte i l’escàndol que es generaria em recomanaven molta discreció i prudència: l’afer és de tal magnitud que podria ensorrar l’Estat de Dret espanyol en qüestió de minuts.
L’estiu de 2008, l’editor i amic Gabriel Sendra em va proposar de formar part d’un projecte que li rondava el cap des de feia molt de temps: editar una revista infantil en valencià. No cal dir que la iniciativa em va semblar d’allò més interessant i necessària en un País com el nostre, tant orfe
Des que va començar, he seguit diàriament i amb preocupació la crisi social, política i militar a Líbia. De nou, la magnitud dels esdeveniments i la seua enrevessada complexitat m’han impedit d’escriure no res amb una mínima solvència. L’allau d’imatges, cròniques i tota mena d’informacions em paralitza: anul·la la meua capacitat d’anàlisi. La contundència dels fets
Malgrat la importància social, cultural i, fins i tot, lingüística que la festa de les Falles ha tingut en la història del nostre País, la seua presència a l’escola ha estat sempre un fet absolutament superficial, decoratiu; amb una escassa implicació educativa. Així, any rere any, quan s’acosta Sant Josep, les Falles passen pels col·legis de la
Un any més, la festa de carnestoltes ha arribat a l’escola. És, indiscutiblement, una de les celebracions més esperades pels alumnes perquè el bon humor i la disbauxa impregnen tota la l’escola. Tothom té ganes de broma i de gresca i les disfresses creen un ambient colorit i desenfadat: màscares, vestits, purpurina, perruques… Qui pot resistir-se