TocDeQueda

Demà
passat, jo no votaré al Bloc Nacionalista Valencià. Ni a Els Verds.
Tampoc decantaré el meu vot cap a Iniciativa del Poble Valencià. Quan
diumenge m’acoste al col·legi electoral i diposite el meu vot a l’urna, no
estaré votant a Coalició Compromís. Estaré votant Mònica Oltra. Hom pot
pensar que aquesta afirmació és un autèntic oxímoron –figura retòrica que
combina dos idees contraposades–. Des d’un punt de vista pragmàtic, és evident
que votar Mònica Oltra és votar Compromís. Tanmateix, des d’una òptica
conceptual, dir que votaré Mònica Oltra i no Coalició Compromís, no és
contradictori i és, personalment, verídic i exacte. Dir que no votaré cap
partit té una clara connotació: no em crec la pantomima electoral i aquesta
farsa democràtica en la qual ens fan pensar que vivim. Sóc el primer que renega
d’un sistema electoral que, enlloc de potenciar la participació ciutadana, pretén
anul·lar-la. Com diuen Chomsky i Ramonet al seu assaig Como nos venden la
moto, “la propaganda i els mitjans de comunicació són a la democràcia, el
que la porra i les armes són a la dictadura”. I aquesta comparació s’agreuja i es
fa extremadament nítida en època d’eleccions. Els partits polítics són a la
democràcia el que Hosni Mubarak i la seua família eren a la dictadura encoberta d’Egipte; són els
guardians d’un ordre institucional pensat i construït per a que ningú no faça
massa soroll; són els encarregats de fer-te creure que, malgrat les incoherències
i els defectes–, aquesta és la millor –o, fins i tot, única– realitat possible.

Per això votaré Mònica Otra: perquè votaré la persona i no la coalició que
representa. Perquè és, de lluny, l’únic polític que em crec quan parla. Perquè parla
clar, sense les fastigoses ambigüitats dels socialistes. Perquè planta cara
sense embuts als corruptes i als sicaris del PP. Perquè és l’única que ha
defensat el Cabanyal de veritat, amb les seues paraules i amb el seu cos. Perquè
a les envestides feixistes dels parlamentaris del PP respon sempre amb dignitat
i amb la cara ben alta. Perquè defensa les causes que ningú no defensa. Perquè
no s’arronsa davant el lamentable panorama polític, lingüístic i social d’aquest
País Valencià a la deriva.

La votaré, sobretot, per això: pel seu coratge.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!