TocDeQueda

Fa
dies que tracte d’escriure alguna cosa referent a l’actualitat política
valenciana però la magnitud de la tragèdia –o comèdia– és tant gran que no sé
per on començar. Des que, ara fa dos anys, el jutge Garzón fes públiques les
investigacions sobre l’embolic judicial i polític de l’anomenat “cas dels
vestits”, on hi ha involucrat el ja expresident de la Generalitat Valenciana,
Francisco Camps, han passat tantes coses i tant esperpèntiques que la meua
capacitat d’anàlisi s’ha vist absolutament desbordada. I és que ni el millor
guionista de Hollywood hauria escrit una història tant aconseguida, histriònica
i embolicada com la que estan interpretant els màxims dirigents del PP
valencià, amb el sr. Camps com a estrella principal. L’únic inconvenient
d’aquesta original sèrie d’intriga política és que els protagonistes, malgrat
la veracitat de les seues actuacions, no són actors i actrius professionals
sinó els nostres governants, i la trama, per increïble que semble, no és cap
ficció: és la nostra crua realitat. Com ja he dit, la meua incapacitat analítica
i literària m’impedeix de fer una síntesi mínimament ordenada i elegant dels
incomptables capítols que ja portem d’aquest serial -podeu veure’n el trailer promocional fent clic en aquest enllaç Gürtel: la sèrie!-. Així doncs, em limitaré a
fer un petit sumari dels capítols més destacats.

Capítol
I: El sastre delator

Un
humil i anònim sastre, de nom Francisco Tomás, denuncia davant del jutge Garzon que el Molt Honorable president
de la Generalitat Valenciana no paga els vestits que li fa a mida. Francisco
Camps, acomodat en el poder des de fa temps, es pensa que es invulnerable i que
pot fer el que li passe pels ous. Per això, no té la més mínima sospita de que
l’estan investigant i que, entre d’altres coses, li han punxat el telèfon de
casa per ordre judicial.

Capítol
III: El “Bigotes”

Quan
s’alça el secret de sumari, la sèrie fa un bot qualitatiu amb l’aparició d’un
personatge d’allò més peculiar: Álvaro Pérez, més conegut com el “Bigotes”. És el cap d’una empresa anomenada
Orange Market que, segons el jutge Garzón, ha estat clarament beneficiada per
la Generalitat Valenciana. Alhora, aquesta empresa és la filial valenciana
d’una trama d’empreses corruptes de Madrid comandades per Francisco Correa,
l’autèntic “capo” de tot el sarau.

Capítol
V: Els vestits

El
capítol IV té poc interès perquè el president i tot el seu equip neguen les
acusacions i afirmen que Orange Market és una empresa com una altra i que de
tracte de favor, res de res. Els advocats i la fiscalia tracten d’esbrinar
irregularitats en la contractació de la citada empresa però les argúcies legals
de l’Administració fan pràcticament impossible de demostrar res. Tanmateix, la
sèrie torna a agafar embranzida quan es descobreix que el “Bigotes” ha unflat a
vestits al President en un gest d’agraïment pels contractes desviats a la seua
empresa. La cosa s’embolica perquè l’esposa del president i els seus fills
també reben regals del “Bigotes”. Camps però, en una primera declaració a la
premsa, ho torna a negar tot i diu, amb la seua prepotència habitual, que no
sap qui és el tal “Bigotes”.

Capítol
VI: Les escoltes telefòniques

Un
dia després de negar-ho tot i dir que no sap qui és el “Bigotes”, un gran
nombre de diaris publiquen fragments de les converses telefòniques de Camps
intervingudes per la policia. Sens dubte, la més interessant és una que manté precisament
amb el “Bigotes” on ambdós és juren amor etern amb frases tant eloqüents com
“Lo nuestro es muy bonito” o “Te quiero un huevo!”. I allò més greu: en la
conversa, Camps es mostra agraïdíssim pels regals que el Bigotes li ha enviat a
ell i a la seua família. Quina pillada, senyor Camps!

Capítol
IX: La caiguda de Ricardo Costa 

En
els capítols VII i VIII la investigació descobreix que hi ha més càrrecs
polítics implicats. El de més alt rang és Ricardo Costa, àlies “O sea”, número
dos del PP valencià i mà dreta de Camps. Entre d’altres coses, la trama Gürtel
li ha fet arribar un rellotge de 25.000€ que l’home mostra cofoi a per tot
arreu. També li han regalat algun que altre vestit. En el capítol IX però,
Camps, per a sorpresa de tothom, s’amputa la mà dreta –o siga: es carrega
Ricardo Costa–, perquè així li ho han demanat el amos del PP des de Madrid,
espantats per les dimensions que la trama està prenent a València. Així doncs, el
PP suspèn de militància durant un any a Ricardo Costa, que no s’ho acaba de
creure i exclama indignat: “Pero si no he hecho nada, o sea!”. Aquesta decisió és un nou gir
copernicà en la sèrie perquè Camps havia declarat per activa i per passiva que
si algú intentava tocar a Ricardo, seria per damunt del seu propi cadàver. Una
traïció en tota regla.

Capítol
XV: “Más que un amigo”

Després
d’una llarg laberint jurídic, el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià
fixa la vista oral per escoltar les parts implicades i determinar si els
indicis de delicte descoberts per la policia són suficient argument com per jutjar
el “Curita” –malnom de Camps en la sèrie– d’un delicte de “cohecho” impropi.
Lluny d’apaivagar-se la polèmica però, la sèrie viu un nou escàndol. Abans que
el Tribunal faça pública la seua decisió surten a la llum unes declaracions de
Camps sobre De la Rúa –el president del TSJPV i un dels tres jutges que ha de
decidir sobre l’encausament del president–, on es refereix a ell com a “más que
un amigo”. És a dir, un dels jutges –el president!– que ha determinar si enceta
un judici contra Camps és íntim amic de Camps. Embolica que fa fort!

Capítol
XIX: Un terrabastall

Quan semblava que la sèrie
arribava al seu final, els guionistes tornen a demostrar una capacitat innata
per enganxar a l’espectador. El “col·lega” de Camps i els altres dos jutges del
TSJPV conclouen –dos vots contra un– que els indicis presentats per la
policia no eren suficientment poderosos com per jutjar-lo. La fiscalia i
l’acusació particular anuncien que recorreran la decisió del tribunal però
tot fa pensar que Camps se n’ha eixit amb la seua: el president i tota la
seua “colla” tornen a somriure i a mostrar la seua prepotència habitual.
Mentrestant, la sèrie enceta noves trames i introdueix nous personatges: finançament il·legal del PP valecià; malversació de fons públics; Betoret, Pedro García, Víctor Campos… La cosa s’embolica fins a un punt malaltís. I quan ja tothom havia oblidat el
personatge de Francisco Camps, un nou sotrac commociona els teleespectadors:
el Tribunal Suprem Espanyol, desacreditant el jutge “col·lega” de Camps i en una decisió unànime –cinc vots–, afirma que
sí que hi ha indicis fundats de delicte i obliga el TSJPV a reobrir la
causa contra Camps. Quin espectacle!

Continuarà…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!