TocDeQueda

Com ha
passat l’estiu! Què ràpid s’escapa el temps quan no el penses, quan no el calcules. Sembla que era ahir quan m’acomiadava dels mestres i les mestres de l’escola i ens
desitjàvem unes bones vacances…  Doncs sí: els dies de platja i de descans, de
viatges i de temps lliure, han passat a la història. Avui comença un nou curs perquè, malgrat que nosaltres portem ja una setmana a l’escola, el curs comença amb la tornada dels indiscutibles protagonistes d’aquesta història: els xiquets i les xiquetes. Ells i elles són el senyal, la prova irrefutable que s’han acabat les vacances i el temps d’esplai. Així ha de ser, però. Tot acaba i tot comença de nou, en un cicle que no mai
s’atura. Per això, enlloc de lamentar-nos d’un final o d’una pèrdua, cal gaudir
del moment i l’experiència. El problema no és que s’acabe l’estiu; allò greu és
no haver-lo gaudit al màxim, no haver-lo aprofitat; no haver fet allò que realment desitjaves fer amb les persones que realment desitges i t’estimes. Ja ho diu un aforisme
anònim ben contundent i veraç: “Qui tem la mort, és perquè no ha
viscut”. Tothom hauria de recordar aquestes paraules cada dia de bon
matí.

Tot acaba i tot comença: s’acaben les vacances però comença l’escola.
Quina emoció! Comença un nou curs ple d’il·lusions i d’afanys; d’experiències i
de treball. I, de nou, tots els mestres del País Valencià i d’arreu del món
hauríem de tenir el ferm compromís de convertir aquest curs 2011-2012 en un
allau d’activitats i aprenentatge; de saber i diversió. Tanmateix, no serà un
curs plàcid ni senzill, menys encara per a l’escola valenciana. Haurem de
lluitar, un any més, contra les greus deficiències que pateixen les escoles pel
que fa a equipaments i a la manca d’espai; caldrà defensar aferrissadament l’ensenyament
en valencià que, d’una manera molt subtil i “democràtica”, vol
carregar-se Conselleria; haurem de fer front a les retallades de
pressupost i personal educatiu; haurem d’estar atents a les dificultats
econòmiques que pateixen les famílies que repercuteixen en l’alumnat…

I com
ens ho farem per anar endavant? Amb il·lusió; amb llibres; amb treball a
l’aula; amb activitat física; amb respecte; amb paraules; amb eixides a la
natura; amb teatre; amb números i operacions; amb esforç; amb enginy; amb
imaginació… I, sobretot, treballant en equip. Tots els mestres ho sabem molt
bé: quan treballem en equip -i quan parle d’equip també parle dels pares i les
mares- som capaços d’assolir qualsevol cosa que ens proposem. No cal dir però,
que per aconseguir els nostres propòsits necessitem la complicitat d’aquells
qui fan possible l’escola, la nostra raó de ser: els xiquets i les xiquetes,
els nostres estimats i estimades alumnes. Necessitem la vostra col·laboració,
el vostre esforç, la vostra imaginació… Sobretot però, necessitem les vostres
ganes de treballar i d’aprendre cada dia una mica més. Si tots posem una mica
de la nostra part, aquest curs serà, de nou, inoblidable.

Vinga doncs:
endavant! Que tot està per fer i tot és possible!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!