TocDeQueda

Escric amb l’estrèpit d’una eixida imminent: en poc menys de 4 hores seré volant cap a Cuba! Aquest viatge bé mereixia una crònica prèvia, un prefaci literari molt més acurat i tranquil però una mena de grip m’ha atacat els darrers dies, xuclant-me tota l’energia de què disposava; com m’agrada dir -i és una construcció molt exacta- des de dimarts he anat en “reserva”. Afortunadament, avui de matinada m’he aixecat mínimament recuperat, després de passar gran part de dimecres i dijous estirat al llit. Tanmateix, no he patit pel meu viatge: haguès pujat a l’avió amb gotero i 40 de febra! Són les bogeries que estàs disposat a fer quan has pagat 1230€ de bitllet… Però no és, només, una qüestió de diners: Cuba no se’m podia tornar a escapar. Incomptables són els estius en els que havia planejat d’anar cap a l’illa més “especial” del Carib. És un viatge que anhelava de fa molt. Ma mare, la meua germana Núria, l’Alfons, en Xavi Sarrià i els Obrint Pas, l’Ivan… Molta gent que m’estime hi ha estat i les seues narracions i experiències no han fet més que augmentar el meu desig d’anar-hi. El meu amic Rafa Arnal m’espera a l’illa; Carles hi arribarà en una setmana… I tots tres viurem un més d’agost irrepetible que, a priori, no té cap guió ni cap ordre preestablert. Com diuen en castellà “vamos con lo puesto”! Un viatge-aventura en el qual totes les coses que et passen -bones i dolentes- són igualment apassionants.

Però, per què Cuba? Què hi cerque? Cerque trobar-me amb un país que és història viva del segle XX, que fou protagonista voluntrària i involuntària dels episodis més “calents” de la guerra freda entre els EUA i l’Unió Soviètica. M’apassiona la idea de caminar per una illa amb tanta història i amb tant de coratge. Però també cerque el contrast i la penúria; cerque conèixer la realitat cubana de primera mà: viure-la i conviure-la allunyant-me tant com puga de la meua condició de turista occidental. Sé que serà molt difícil de treure’m eixa etiqueta però tractaré de fer-ho amb el propòsit d’aproximar-me tant com siga capaç a la vida cubana i a la seua complexa realitat, repleta -en sóc molt conscient- de greus incoherències “revolucionàries”.

Fins al setembre!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!