La Creueta

Document 16 de la Causa General de València – Ram d’Atzeneta d’Albaida

El cas d’Isidoro Montaner és diferent de les morts violentes causades per elements descontrolats al començament de la guerra. Es tracta d’una execució sobre la base de l’acusació de deserció, castigada militarment amb la pena de mort.

Per Bartolomé Sanz Albiñana

La tercera persona morta violentament que apareix en l’estat núm. 1 de la Causa General de València, Ram d’Atzeneta, és Isidoro Montaner Tormo. La breu informació que hi apareix és la següent: té dènou anys, és jornaler, de dretes, mort per ferides de pistola al cap el 17 de febrer de 1939 al Pla d’en Roda d’Atzeneta. Els assassins foren “unos soldados al mando del comisario Heras”, detingut més tard, segons notícies, a València.

El cas d’Isidoro Montaner és diferent de les morts violentes causades per elements descontrolats al començament de la guerra. Es tracta d’una execució sobre la base de l’acusació de deserció, castigada militarment amb la pena de mort. Del comissari Heras, en parlaré més avant.

En el document 16, el fiscal Castro demana al jutge d’Atzeneta que prenga declaració a Isidoro Montaner Tormo i a Maria Tormo Valle, pares de l’assassinat. En data 30 d’agost de 1941, el fiscal sol·licita informació sobre si el mort figura inscrit en el registre civil, “en cuyo caso se servirá remitir la certificación del acta de defunción”.

En el document número 35, el jutge municipal reprodueix l’acta de defunció, inscrita el 18 de febrer de 1939 davant Rafael Vañó Benavent (jutge municipal) i Juan Bautista Roses Ballester (secretari). Segons eixa certificació, Isidoro Montaner, de vint anys, domiciliat a l’Avenida 16 de Febrero (no figura el número), de professió llaurador, solter, “falleció en el sitio denominado Pla en Roda, el día diecisiete de febrero a las doce horas aproximadamente a consecuencia de lesiones cerebrales habiéndola presenciada como testigos Rafael Gimeno Sanchis y Juan Nácher Tormo, mayores de edad, vecinos de este pueblo.” 

Paren atenció al nom del carrer on vivia: du el nom del dia en què es van celebrar les eleccions generals de 1936 (després dels dos biennis de la República), quan va triomfar la coalició del Front Popular. Em permet de suggerir un treball que hauran de fer les noves generacions atzenetines: esbrinar com han variat els noms dels carrers del poble al llarg del temps. A Atzeneta hi ha pocs carrers que puguen rebre el nom d’avinguda, per això crec que eixa Avinguda 16 de Febrer devia ser l’actual carrer d’Alacant, però caldria confirmar-ho.

El document 50 (de 15 de gener de 1942) recull la declaració de Maria Tormo Vaello, de 53 anys, mare d’Isidoro Montaner Tormo: “se encontraba prestando servicio  en el ejército rojo al ser llamado su reemplazo del cual desertó  escondiéndose en este pueblo y al empezar la busca de todos los desertores por las fuerzas acantonadas en este pueblo huyó el interfecto al monte siendo capturado y encerrado en el depósito municipal de este pueblo habilitado por el acantonamiento como prisión”. Ella, en saber on era el fill, acudí al cap de l’acantonament, de nom Modesto Bernabeu, d’Alcoi, perquè l’alliberara; però ell li respongué que “los que se encontraban detenidos tenían que pagar con dos tiros”. Així, el 17 de febrer de 1939 uns soldats i el comissari polític de cognom Heras se l’emportaren a la serra on l’assassinaren. En la declaració, la mare afegí que el fill estava soterrat al cementeri del poble i que ho havia denunciat davant el jutjat militar de València. No va signar la declaració per no saber fer-ho, “estampando la huella digital del dedo pulgar de la mano derecha”. En nom d’ella signa el jutge, de la qual cosa el secretari dona fe.

La mort d’Isidoro Montaner té lloc quan els republicans han perdut l’esperança de guanyar la guerra. En la dècada del 1950 les seues restes mortals foren traslladades al Valle de los Caídos, on fou soterrat per tenir la consideració de màrtir.

Després de la declaració de la mare, el fiscal instructor ordenà al jutjat d’Atzeneta que l’informara sobre els antecedents del comissari polític Heras: d’on era natural, el seu parador i el domicili actual amb la finalitat de poder localitzar-lo. Així mateix, va demanar informació a la batlia d’Alcoi sobre el parador i domicili en aquell moment de qui va ser capità de l’exèrcit republicà Modesto Bernabeu, qui exercia anteriorment la professió de cambrer.

En el document 60, la batlia d’Alcoi informa que no sap el parador de Modesto Bernabeu i, com que no en coneix el segon cognom, el donen per desconegut.

El 9 de juny de 1942 (document 67), el fiscal instructor reclamava al jutjat d’Atzeneta que contestara l’escrit de 4 de febrer on se sol·licitava l’ampliació de la declaració d’Isidoro Montaner Tormo (pare de l’assassinat) amb informació de tots els antecedents del comissari polític Heras per tal de poder localitzar-lo.

L’ampliació de la declaració del pare de l’assassinat es fa l’1 de setembre de 1942. En eixa ocasió afegeix que al comissari li diuen Rafael Heras Lapuebla, que és natural de Valladolid, que en anar-se’n d’Atzeneta fixà la residència a València, al carrer de Sorní, núm. 7, i “que este individuo fue detenido por el alcalde de Patraix, y según noticias continua detenido en la Carcel  Modelo de Valencia.”

En el document 74, el fiscal Castro sol·licita al director de la Prisión Celular de València que li detalle la situació actual de Rafael Heras Lapuebla. L’11 de setembre de 1942, la direcció d’eixa presó informa que s’hi troba reclòs, “habiendo asistido a Consejo de Guerra de esta plaza en 21 de abril de 1942, ignorándose procedimiento y resolución recaída.”

Ja no apareix més informació del comissari polític Rafael Heras en la Causa General, Ram d’Atzeneta. Entenc que una vegada esbrinat el parador del comissari polític i que se li ha fet un consell de guerra, acaba la tasca del fiscal instructor. 

Com es pot veure, la informació que tenim d’Isidoro Montaner Tormo, una persona que no pertany al clero, és molt breu. A banda del “recuerrdo piadoso” que l’Ajuntament d’Atzeneta i “jerarquías del Movimiento” van fer a aquest jove “modelo de jóvenes cristianos” juntament amb els dos capellans assassinats, no en tenim més dades. Sort que es publicà una estampeta-record, datada el 18 de gener de 1940.