La Creueta

Revista d'opinió i divulgació de la Vall d'Albaida (en construcció)

24 de març de 2023
0 comentaris

En missió lexicogràfica

A partir de les sis de la vesprada podem eixir a Alcalá, però m’estime més d’anar a la biblioteca i no estar bambant, encantat com una òbila

 

Per Bartolomé Sanz Albiñana

El 21 de març de 2023, en el transcurs de la moció de censura presentada per Vox, vaig saber que el seu president, Santiago Abascal Conde (Bilbao, 1976, 46 anys), no va fer el servici militar després de demanar no sé quantes pròrrogues per motius d’estudis i per exercir càrrecs polítics, fins a l’any en què la mili va deixar de ser obligatòria. Sempre hi ha gent que, o se les sap totes, o té molta sort. No sé què en deuen pensar els de la seua quinta.

Jo continue amb el meu relat, un relat paregut al de tants i tants que no es van estalviar fer-la i van demostrar així “el seu amor” a la Pàtria, una paraula molt palpada a la caserna aquells dies. No sap bé el diputat Abascal què es va perdre, ell que s’estima tant l’exèrcit espanyol.

Ja els he dit que al CIR que em va tocar d’estar vora tres mesos s’hi perdia poc el temps: si un dia plovia t’endossaven una teòrica rere una altra i s’havia acabat el problema.

Aquesta vesprada, el meu batalló ha arriat bandera i hem desfilat en presència del comandant. En passar per davant seu l’he mirat de reüll per veure-li l’estrella daurada de huit puntes que diu la teoria, segons la qual en el rang militar està per damunt del capità i per davall del tinent coronel. Ja no sé res més d’ell. De tota manera, per ací el veiem poc.

Em fa mal el braç esquerre per la posició en què duc el cetme tot el sant dia. L’arriada de bandera és un acte diari a poqueta nit i precedeix al toc d’oració amb què acaba el dia militar. Mentre un caporal la despenja, sona l’himne nacional i un piquet de soldats presenta armes i ret honors militars, amb el fusell vertical davant del pit amb el disparador cap a fora. L’himne cessa quan la bandera aplega a terra. En el llenguatge col·loquial casernari, tenir una erecció (cosa rara per ací) es diu “ponérseme en presenten armas”. Argot militar nu i cru. Quines coses més útils hi aprenc!

Una de les teòriques de hui, per culpa del mal oratge, ha sigut sobre la instrucció del combatent, seguida del relat d’unes batalletes a càrrec d’uns soldats que estan en el Cos d’Operacions Especials (COE), per si de cas algú s’hi vol apuntar. El COE és un cos d’elit de l’exèrcit com els paracaigudistes o la Policia Militar, aquests últims coneguts com a “Pili i Mili” o “puta madre”, per les inicials. Els del COE fan esquí, muntanyisme, sobreviuen com poden a camp obert durant deu dies, fan submarinisme i també caven un clot en terra a l’hora de dormir si ha nevat. Cobren 500 pessetes: un dineral! Els admire, però em quedaré ací.

Hui tampoc hi ha hagut aigua: sort que em queda mitja cantimplora per a fer dos glops quan tinc set. Després d’aprendre uns moviments nous en la instrucció, hem desfilat davant del capità i ens ha dit poquet i bo: “¡Tú, capullo, ese cetme más arriba!”, “¡Coge el paso, joder, que esto se acaba!”, “¡El brazo derecho a la altura del hombro del de delante!”, “¡Oid los tambores: al redoble, pie izquierdo!”, “¡Quítate las bragas, que pareces doña Rogelia!”. El capità quequeja, com ja he dit, però quan crida i ens deixa com un drap se li’n passa miraculosament el tartamudeig. Estàvem acollonits, mirant de fer-ho tan bé com podíem. Al final, dutxa: la cua era llarga a més no poder. Hui l’aigua cremava. M’he quedat nou.

Un dia normal ací és com segueix:

6.45 Ens desperten. Si hi ha aigua ens rentem la cara.
7.00 Diana. Tot el món baixa a formar al pati. Ens compten. Trenquem files.
7.05 Tots a dalt a fer el llit i arregussar i ordenar el que siga. Agafem got i coberts, cetme i motxilla i baixem al pati de nou.
7.25 Formem per anar al desdejuni, ben carregats.
7.40 Entrem al menjador.
8.00 Eixim del menjador i hissen la bandera. Ens quedem fems encara que estiguem pixant. Normalment, deixem el got i coberts a la companyia.
8.15 Tornem a formar. Ixen tots els servicis que es faran de matí: neteja, servicis mecànics, visita a la infermeria, rebaixats, etc.
8.30 Teòrica als barracons.
9.00 Instrucció.
10.30 Hora de l’entrepà.
11.00 Instrucció.
13.00 Tornem a la companyia i deixem cetme i motxilla. Si hi ha aigua ens rentem un poc. Si tenim les botes brutes de fang ens les netegem.
13.30 Formem per a dinar.
13.45 Entrem al menjador i dinem.
14.10 Eixim del menjador.
14.15-14.45 Reparteixen el correu. Temps lliure. Neteja de coberts i got si hi ha aigua.
15.00 Teòrica. Curs de caporals, neteja de cetme, xarrades religioses o mèdiques.
17.00 Gimnàstica i dutxa si hi ha aigua.
18.00 Bandera.
18.00-20.15 Temps lliure. Aprofite per a anar a la biblioteca; no sóc d’agafar pets a la cantina.
20.30 Formem per a sopar.
20.45 Entrem al menjador
21.10 Eixim del menjador
21.20 Toc de retreta. Ens compten i recompten fins que apleguen les paraules màgiques “Rompan filas!”. Ens preparem per a dormir.
22:00 Silenci. Tothom ha d’estar al llit. Hi ha uns cinc minuts de soroll si no apareix cap comandament.

No em diran vostés que el dia del recluta no era entretingut. I que després, al cap de tants anys, encara et trobes gent que diga que a la mili no es feia res!

Hui el tinent ens ha fet una teòrica sobre els servicis d’armes, els econòmics, els mecànics i els tècnics o especials. Quasi res! A les 11.00 una altra sessió de gimnàstica amb el cetme: és dur, però ho preferisc a la instrucció. A les 12.00 hem format per a anar a la infermeria perquè ens posaren la segona dosi de l’antitetànica.

A eixes altures, a més de fer la mili ja portava recollides moltes paraules que sols podia trobar a la caserna, de la mateixa manera que els bolets només es poden trobar en llocs humits. Ningú no sabia que estava en missió lexicogràfica. Només pel recull lexicogràfic casernari ja havia valgut la pena de fer la mili. Uns exemples: al coronel se’l coneixia com el “coco”; el tinent coronel era “teco”; el capità, “capi”, el tinent, “tete”; l’alferes, “sota (de espadas)”, però sense dubte l’argot referit a la tropa era el més ric de tots, com veurem més avant.

Hi havia dies que pareixia que el programa diguera que tocava perdre el temps, així que a vegades ens podíem passar tres hores després de dinar asseguts al sol, al voltant d’un caporal primer contant acudits i burlant-nos els uns dels altres.

Hui no he trobat El País, així que he agafat l’ABC. Després del vaccí s’han desmaiat cinc o sis reclutes. He llegit la revista Triunfo i un poc de The Heart is a Lonely Hunter. Continue odiant l’ambient carregat de la biblioteca: tothom hi fuma com a carreters. Només entrar ja comence a tossir sense remei.

A partir de les sis de la vesprada podem eixir a Alcalá, però m’estime més d’anar a la biblioteca i no estar bambant, encantat com una òbila. A més, a la biblioteca se sol estar prou tranquil: hi ha dies com hui que no en som ni deu.

Els diumenges es mata el temps com es pot. Per allí veig dos sergents matant teuladins amb un rifle. Ja veus quin entreteniment tenen els “cherifs”!

Hui la instrucció ha sigut fora del campament. Mentre marcàvem el pas cap a un lloc desconegut, pels auriculars del transistor he sentit “Play that funky music”, una cançó que està de moda. A continuació un caporal primer ens ha parlat sobre la granada: accepcions de la paraula, tipus, components, etc. El sergent ens ha dit que només ens queda un moviment per aprendre. Aquesta setmana hi ha rebaix i la gent procura de portar-se bé perquè no el castiguen.

Després de la teòrica ens hem canviat la roba de gimnàstica per a fer una “marcha de endurecimiento”, que consisteix a eixir del campament i córrer sense parar. Mentre ho feia, em venia al cap el protagonista del llibre d’Alan Sillitoe, The Loneliness of the Long Distance Runner (La solitud del corredor de fons), quan ell corria en camp obert. Alguns no ho han pogut resistir, però jo tampoc era Mariano Haro i m’he adonat que físicament no estic tan bé com creia. En tornar han arriat bandera. Han sonat els “toques” i tot s’ha detingut com per art de màgia. Tots miraven concentrats cap on suposadament hi ha la bandera encara que no es veja. (Continuarà)


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!