La Creueta

Document 83 de la Causa General de València – Ram d’Atzeneta d’Albaida

El fiscal instructor […] es planteja si Flores Benavent “merece o no ser considerado como caído por Dios y por España”. La seua filiació política el fa dubtar de si li correspon de ser inclòs en la relació de “caídos”.

Per Bartolomé Sanz Albiñana

En l’estat núm. 1 de la Causa General de València, Ram d’Atzeneta, apareix una quarta persona morta de manera violenta al terme. Es tracta de José Flores Benavent. Hi consta amb aquestes dades: té 40 anys, propietari, militant d’Izquierda Republicana, “alcalde de este pueblo durante el Movimiento” (sic), assassinat el novembre de 1936.  No se sap qui el va matar i que el cadàver el van trobar per Carcaixent. Aquesta informació inicial es va completar i corregir posteriorment, a poc a poc, a mesura que avançaven les indagacions dirigides pel fiscal instructor, Leopoldo Castro Boy.

Un detall que no havia esmentat fins ara és la salutació que, en moltes capçaleres dels oficis dels organismes oficials, apareix a l’angle superior dret o a l’esquerre i que serà una constant durant la major part de la dictadura: “¡Saludo a Franco! ¡Arriba España! ¡Viva España!”.

Ja hem assenyalat que el 20 de febrer de 1941, el batle i el secretari de l’Ajuntament d’Atzeneta, complint ordres emanades de les providències rebudes, remeteren complimentats al fiscal instructor els estats números 1, 2 i 3, i informaven de les exhumacions practicades al poble. Afegiren que “en este término municipal no se realizó ninguna inhumación fuera del cementerio”. Uns dies després, el batle i el secretari havien de notificar una relació de “nombres, apellidos  y domicilios de las personas que por parentesco o conocimiento de los hechos, pudieran declarar aportando el mayor número posible de elementos de juicio sobre los asesinatos (…) y si tales asesinatos han sido o no objeto de denuncia y de procedimiento después de la liberación”.

En el document 14, el batle informava el fiscal instructor que els assassinats de residents al poble havien estat denunciats, a excepció del referent a José Flores Benavent.

A continuació el fiscal instructor ordenà que Virtudes Flores Benavent (germana de la víctima) declarara davant el jutge municipal perquè manifestara tot el que sabera sobre la mort del germà. El 30 d’agost de 1941, el fiscal reclama al jutge que retorne complimentada la carta-ordre d’11 de març amb la declaració de Virtudes Flores Benavent i conteste si el decés de José Flores figura inscrit en el registre civil, “en cuyo caso se servirá remitir certificación del acta de defunción”. A finals d’eixe any, el fiscal instructor reclama la certificació d’eixa acta de defunció, ja sol·licitada el 3 de març i el 30 d’agost.

El jutge municipal contesta que la mort no figura en el registre civil del poble i que, segons manifesten els familiars, deu constar en el registre civil de Carcaixent o de Simat, terme on diu que va ser assassinat.

En el document 37, el fiscal instructor ordena als jutjats de Carcaixent i Simat de la Valldigna remetre certificat de defunció, i en el document 52 ordena al jutjat municipal d’Atzeneta que torne a cridar Virtudes Flores Benavent perquè informe de bell nou de tot el que sàpia del crim. La declaració es produirà el 7 de febrer de 1942. La declarant, de 54 anys, informa que el germà està soterrat al cementeri de València, que no sap qui el va detindre o assassinar, que la defunció no consta en el registre civil del poble, que no s’ha fet denúncia sobre l’assassinat, que el seu germà era llaurador, natural d’Atzeneta, de 35 anys, solter, fill de Pascual Flores Vidal, natural de Guadasséquies, i de Virtudes Benavent Sanz, natural d’Atzeneta. Observem que, en aquesta declaració, l’edat de José Flores no coincideix amb les primeres dades recollides en la Causa General. 

En el document 55, el fiscal envia una providència al jutge de primera instància d’Albaida perquè incoe la inscripció en el registre de la defunció de José Flores.

El fiscal instructor, en el document 62 del 13 de maig de 1942, es planteja si Flores Benavent “merece o no ser considerado como caído por Dios y por España”. La seua filiació política el fa dubtar de si li correspon de ser inclòs en la relació de “caídos”. Així les coses, ordena al comandant del post de la Guàrdia Civil d’Atzeneta que faça les investigacions pertinents sobre les seues idees polítiques i les seues activitats durant el “periodo rojo” i amb anterioritat, així com les circumstàncies de l’assassinat.

En el document següent, de data 15 de maig de 1942, el comandant del post de la Guàrdia Civil d’Albaida informa que la víctima era “de ideas izquierdistas”, que va pertànyer a Izquierda Republicana i que en les eleccions de febrer de 1936 es va dedicar a la propaganda, féu mítings pels pobles del districte, i va ser batle d’Atzeneta fins al novembre de 1936 quan va morir. Explica que “actuó moderadamente”. L’informe afegeix que “fue asesinado por los mismos rojos” en el terme municipal de la Pobla Llarga, “suponiéndose lo hicieron por venganzas personales, però nunca por Dios y por España. Las autoridades de Puebla Larga podrían dar más detalles de su muerte.”

Cinc dies més tard, una nova providència del fiscal instructor ordena a la Guàrdia Civil de la Pobla Llarga investigar la significació política de José Flores, assassinat per veïns d’eixe poble en eixe terme municipal o el de Carcaixent, circumstàncies i persones que hi hagueren pogut intervindre per tal d’aclarir si es tracta d’un assassinat “vulgar” o per si Flores s’ha de considerar “Caído por Dios y por España”. Crida l’atenció l’interés del fiscal instructor a esclarir si havia d’haver estat inclòs en l’estat núm. 1.

En el document 65 (28 de maig de 1942) la Guàrdia Civil de la Pobla Llarga informa de la conducta politicosocial, en relació amb la Causa General, i de les circumstàncies de la mort del veí d’Atzeneta, “asesinado por las hordas rojas durante el periodo marxista”. Segons el report, aparegué en aquella població al voltant del 27 de novembre de 1936 “demostrando ser una persona de orden y presidente de Izquierda Republicana del distrito de Albaida”. En eixa data se’n va anar en direcció a València acompanyat d’un nebot (Pascual Flores Serra) veí d’eixa població, “siendo detenido en el mismo tren por elementos comunistas de esta población, llamados Pascual Pastor Higón, Francisco Castelló Guillen y Vicente Rivera Linares en unión con otros más de Carcagente (uno de ellos llamado Boscá)”. Tot seguit, oncle i nebot van ser conduïts al “Cuartel de Milicias de Carcagente” on van estar detinguts unes dotze hores. Més tard els dugueren al terme municipal de Simat de Valldigna, al Portitxol, entre la Barraca i Simat, on foren assassinats. Segons l’informe, el viatge de José Flores tenia com a objectiu salvar familiars seus de dretes, perseguits per elements rojos, sense donar-ne més detalls. La detenció dels acusats dels crims fou possible per la denúncia del factor de l’estació de la Pobla Llarga, Jaime Colomer Sáez. El comandant accidental del post de la Guàrdia Civil informa també que els individus que van intervindre en la detenció i assassinat de tots dos “han sido condenados a la última pena y ejecutados a excepción de Vicente Rivera Llinares, que se encuentra en la Carcel Modelo de Valencia a disposición del Sr. Juez Militar de Alcira y Jaime Colomer Sáez se encuentra en el Penal de San Miguel de los Reyes”.

En els documents 68 i 83 (aquest últim de 26 de novembre de 1942) es reclama al jutjat de primera instància i instrucció d’Albaida informació sobre l’estat d’inscripció de defunció de José Flores. El jutge instructor ha passat tot un any demanant-la i encara no té aquesta dada. En aquell moment, continua amb el dubte de si l’ha d’incloure en el còmput de “Caídos por Dios y por España”.

Finalment, el desembre de 1942 (document 84), el jutjat de primera instància i instrucció d’Albaida informa que s’ha inscrit en el registre civil d’Atzeneta d’Albaida la defunció de José Flores Benavent, i el lloc on va nàixer i va tindre l’últim domicili, segons consta en el tom 25, foli 6 v., núm. 19 de la secció corresponent. Seguidament, el fiscal Castro demana al jutjat d’Atzeneta la certificació de l’acta de defunció de Flores, la qual envia tot seguit el jutge Salvador Vayá Martínez. Hi diu que la inscripció de defunció es va fer el 9 de desembre de 1942 i que José Flores Benavent, de 35 anys, va nàixer a Atzeneta, fill de Pascual i de Virtudes, domiciliat al carrer de Sant Roc, núm. 15, llaurador, solter, que va morir al terme municipal de Tavernes de la Valldigna, al Portitxol, el 22 de novembre de 1936, “a consecuencia de asesinado por los rojos (…), recibió sepultura en el cementerio de Valencia (…). Se ignora si otorgó testamento”.

L’últim document en què es fa referència a José Flores, és el 88. En total són 18 els que en parlen, dels 105 de què consta la Causa General, Ram d’Atzeneta d’Albaida.

Insistic, perquè em crida molt l’atenció, en la perseverança del fiscal instructor a remetre incansablement providències on calguera (jutjats municipals i batlies, presons, Guàrdia Civil, etc.) per a esbrinar els fets i posar cada tessel·la del mosaic o trencaclosques al seu lloc exacte. Sembla que va ser el seu modus operandi en cadascuna de les actuacions derivades de la Causa General en què actuà.

En els pròxims escrits faré una semblança de dues persones diametralment oposades. D’una banda, faré unes pinzellades del temible Quinzequilos, un personatge que va sembrar de terror la Vall d’Albaida els primers mesos de guerra i, de l’altra, de com l’hagiògraf Dr. José Zahonero Vivó va engegar el seu treball pioner amb les biografies dels capellans assassinats titulat Sacerdotes mártires (Archidiócesis valentina, 1936-1939). Només a la Vall d’Albaida, hi va haver 25 capellans assassinats.