La Creueta

Llibre-testimoni de David Mira Gramage, editat per amigues i amics de david, amb la col·laboració de
l’Associació Veïnal del Llombo, d’Ontinyent.

Per Ximo Urenya

El llibre de David, molt recomanable, està dedicat, en primer lloc, a sa mare i a son pare, en segon lloc, a totes les persones que van patir la guerra, la derrota, l’exili i l’amarga postguerra, en tercer lloc, a les persones que han lluitat per la llibertat, la democràcia i contra la por.

David manifesta en les primeres pàgines que hi trobarem una memòria esborrada, uns records desclosos, unes velles ferides al final de la por, una memòria feta arrel, llavors ressuscitades d’un temps perdut, fonts dessecades que tornen a brollar, que ploren lents rierols amb llàgrimes amargues que ningú no vol veure, en un pou ple de fang que va desfent-se en pols, enfonsant-se al camí fet amb sang de l’oblit.

Es plany perquè diu que només us recordem quan hem de morir i callar, callar tant, mentre els anomenats ‘vencedors’ brofegaven i embrutaven la història.

El llibre l’ha escrit des de l’emoció que li provoquen els records dels seus pares i de les memòries contades al llarg de la seua vida, carregada de penes i plors per la guerra, i també de petits plaers i riures en temps de relativa pau a casa i als carrers del poble nou d’Ontinyent.

A més d’aquelles veus domèstiques, el llibre està ben farcit d’altres veus escoltades als historiadors que han fet neteja, del que han contat i embrutat els vencedors, i també hi ha altres veus dels poetes que il·lustren abundantment aquest gran poema quasi èpic de David, amb els seus particulars documents escrits. Vull destacar un d’aquests poemes, que David introdueix al començament del llibre a manera de pòrtic. És una bella cançó de Lluís Llach, que el cantautor dedica a la seua mare morta: “Un núvol blanc”: senzillament se’n va la vida…