La Creueta

Document 96 de la Causa General-Ram Atzeneta d’Albaida

Tots els documents inclosos en l’estat número 3 ens ajudaran a entendre per quins delictes foren acusats i posteriorment empresonats, condemnats i castigats els represaliats pels franquistes

Per Bartolomé Sanz Albiñana

En l’estat número 3 de la Causa General-ram d’Atzeneta d’Albaida, el document 9 (de 20 de febrer de 1940) demana la relació de “tormentos, torturas, incendios de edificios, saqueos, destrucciones de Iglesias y objetos de culto, profanaciones y otros hechos delictivos” que es pogueren considerar greus, sense comptar assassinats durant la “dominación roja”.

S’hi afirma que a Atzeneta, el setembre de 1936, “se destruyeron todos los altares de la Iglesia Parroquial y Ermita y la mayoría de imágenes y demás objetos del culto católico”, i que els sospitosos de participació en els fets són: R.A.A., V.M.S., J.G.(?), R.(?)S., P.(?)G., B.T.S., A.A.S., T.V.T., B.T.V., J.S.P., B.Q.(?), E.(?)B., i A.N.B. El signe d’interrogació indica que el cognom resulta il·legible en el document manuscrit. El nombre de sospitosos és, com poden veure, de tretze.

Òbric parèntesi. Per tal de no ferir els sentiments d’algunes o de moltes persones (no ho sé), de moment només indique les inicials de noms i cognoms. Quan arribe a tractar els judicis sumaríssims ja posaré els noms complets; no sols dels denunciats, sinó també dels denunciants. Tanque el parèntesi. De qualsevol manera, eixos noms apareixen en llistats de diferents investigacions a l’abast de tot el món, tant en paper com en línia.

El document, signat pel batle i pel secretari, aclareix que “todos están detenidos y la mayoría de ellos han sido ya juzgados”. He de reconéixer que he trobat dificultats d’entendre alguns cognoms, ja que la lletra manuscrita endimoniadament regular del secretari no facilita la lectura.

Tots els documents inclosos en l’estat número 3 ens ajudaran a entendre per quins delictes foren acusats i posteriorment empresonats, condemnats i castigats els represaliats pels franquistes. Crec que ja he dit en algun moment, i si no, ho dic ara, que durant els meus estudis universitaris a principis dels anys setanta (tardofranquisme) no ens van explicar mai aquest període de la història d’Espanya per motius obvis. Ens parlaven molt de l’imperi romà i de les diferents capes de les calçades romanes, i també de l’edat mitjana, però la guerra d’Espanya ni mencionar-la, ni una paraula. A més, els pares que van lluitar en el front, i els que van passar la misèria i la repressió, van quedar tan espantats i traumatitzats que van preferir no estendre’s massa en tot el que van viure i patir.

I jo, ara, tinc ja una edat en què sent necessitat, no de llegir estudis i tesis doctorals sobre la qüestió, sinó més aviat d’acudir als documents originals on puga fer-me una idea per mi mateix d’eixa guerra on tots van perdre i, alhora, deixar escrit un relat als meus néts sobre l’època que van viure els seus besavis. Però no un relat a la manera dels historiadors professionals, contant les grans batalles, sinó més aïna què passava en el dia a dia en la rereguarda: als pobles i cases durant la guerra i la postguerra.

Per a esbrinar les circumstàncies de les quatre morts violentes ocorregudes al terme d’Atzeneta durant el conflicte bèl·lic, el fiscal instructor va necessitar més d’un any i mig. Una vegada conclosa eixa fase, es va centrar en els denunciats pels delictes que se’ls imputaven. Així, del document 9 saltem al 77 (23 d’octubre de 1942), on el senyor Castro demana a l’ajuntament informació addicional de “todos los denunciados que figuran en el Estado núm. 3”, informació que el consistori ja havia remés feia un any (20 de febrer de 1941). Reclama aquestes dades per a la confirmació i rectificació dels noms que hi apareixen. 

Tothom que consulte els documents originals coincidirà amb mi en la dificultat per a entendre la lletra manuscrita de l’estat número 3, amb diversos cognoms il·legibles. Crec que això mateix li passava al fiscal. 

Pel document número 78 sabem que el fiscal demana als directors de la presó del partit judicial de Xàtiva i de la central de Sant Miquel dels Reis de València la situació dels reclusos V.M.S. i R.G.S. respectivament.

En el document 79 llegim, a més dels noms i cognoms, el domicili o parador dels denunciats. En un dels casos se’n desconeix el segon cognom i el seu parador, mentre que en dos casos sabem que es troben a la presó de Xàtiva o a la de Sant Miquel dels Reis. La resta tenen el domicili en carrers que mantenen el mateix nom hui en dia: Sant Vicent, Ànimes (dos), Sant Roc (dos), Puríssima, plaça del Calvari, Nou i plaça de l’Església. D’aquest llistat han desaparegut, sense cap explicació, els noms i cognoms de dues persones.

En el document següent, Castro demana als directors dels establiments penitenciaris esmentats per la situació dels dos reclusos abans mencionats. El cap de la presó del partit de Xàtiva contesta el 7 de novembre de 1942 que el reclús V.M.S. s’hi troba “a disposición del Sr. Juez Militar de Játiva-Ayora  sujeto a procedimiento sumarísimo ordinario nº 1297-V”.

Quant al reclús R.G.S., el director de la presó central de Sant Miquel dels Reis escriu que “en la actualidad extingue condena de treinta años (muerte conmutada) impuesta por el Consejo de Guerra nº 4 celebrado en Valencia el 2 de noviembre de 1939 por causa nº 14438” (9 de novembre de 1942).

En la providència del fiscal instructor al batle d’Atzeneta de 7 de gener de 1943 (document 91), li sol·licita una relació dels ajuntaments, comissions gestores i juntes municipals constituïdes a partir del 18 de juliol de 1936, amb noms i cognoms, càrrecs exercits per cada membre, la residència actualitzada, data de nomenament o constitució, i una relació dels comités que es formaren “desde el 18 de julio hasta la liberación por el Glorioso Ejército Nacional, determinando el caracter  político de cada comitè, personas que lo integraban  o cargos que cada uno tenía u ostentava, quien nombrara o cómo  se constituyó cada comitè, personas que lo integraban, fecha en que comenzó a actuar y fecha en que cesaron o dejaron de actuar”. També reclama la relació d’esglésies, ermites o capelles que hi havia al terme amb indicació de si han sigut incendiades o saquejades, si estaven obertes al culte al poble en general o si pertanyien a alguna entitat, orde religiós o persones particulars. I demana, si n’hi ha, fotografies de com estaven abans i després dels incendis, saquejos o destruccions.

Els documents 94 i 95 (de 3 de març de 1943) són molt importants, ja que contenen la relació sol·licitada d’ajuntaments, comissions gestores i juntes municipals, i la relació de comités constituïts entre 18 de juliol de 1936 “hasta la liberación por el Glorioso Ejército Nacional”.

El document següent dóna detalls valuosos: es tracta de la relació d’esglésies, ermites i capelles incendiades i saquejades al terme municipal. A l’església parroquial de Sant Joan Baptista foren destrossats tots els altars, la pila baptismal i la majoria d’imatges sagrades. Només es van salvar algunes imatges, vasos sagrats, ornaments i objectes de culte. En el cas de l’ermita del Santíssim Crist del Calvari, hi va haver destrosses a l’altar on es venera la imatge del Crist, que es va salvar, però la resta d’imatges sí que van patir atacs. No es van poder adjuntar fotografies dels temples, anteriors o posteriors als fets, perquè no n’hi havia.

Alguns dies més tard, el fiscal s’interessa per la situació del reclús B.T.S., i envia una providència al director de la presó de Sant Miquel dels Reis. També comunica al rector d’Atzeneta (document 97) que ha de comunicar la relació valorada de destrosses patides pels temples locals dedicats al culte: “incautaciones, sustracciones y daños realizados en bienes, objetos y efectos sagrados y dedicados al servicio de la Iglesia con valoración aproximada de ello, con el correspondiente informe”. Sol·licita que li envien, si pot ser, fotografies de l’estat dels edificis “antes de la revolución rojo-marxista y del en que quedaron después de ella”.