La resolució del Parlament de Catalunya denigrant Israel en pro de la “causa palestina” és un episodi més d’una successió de fets que cal analitzar conjuntament per entendre el seu significat i propòsit. Els actuals dirigents polítics catalans són majoritàriament responsables del fracàs del procés independentista estroncat al 2017, incapaços d’assumir les seves responsabilitats miren
Article publicat al diari basc Gara el 22 de juny del 2006 signant-lo com a president del Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació: El resultado del referéndum sobre la reforma del Estatuto de Autonomía de Catalunya supone el triunfo de las fuerzas del orden socio-político vigente desde la transición. El texto resultante de dos años
El resultat de les eleccions legislatives d’avui a França ha atorgat una majoria relativa al conglomerat de politicastres que dóna suport al president Emmanuel Macron, seguit de l’islamogauchisme liderat per Jean Luc Mélenchon, tots dos procedents del fallit PSF i amb espais d’intersecció compartits, aparentment rivals. França entra de la mà d’aqueixos dirigents mediocres en
Avui fa divuit anys vaig publicar aqueix article al diari Avui, signant-lo com a president del Fòrum Catala pel Dret a l’Autodeterminació: Enguany després del cicle electoral que ha viscut el nostre país des de les eleccions municipals ençà, la majoria de forces polítiques es plantegen la modificació del règim estatutari vigent des de fa
El 17 de maig del 2006 vaig escriure aqueix article que no va aparèixer a cap mitjà nostrat, i sí al diari basc Gara el 2 de juny en castellà i signant-lo com a president del Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació. Avui, quan s’escau el setzè aniversari d’aquell dissortat referèndum crec oportú publicar-lo un
El 6 d’abril del 2006 vaig publicar aqueix article al diari basc Gara signant-lo com a president del Fòrum Català pel Dret d’Autodeterminació. Una relectura escaient avui que fa setze anys del referèndum de l’Estatut reformat que finalment fou liquidat pel Tribunal Constitucional al 2010. En aqueix escrit proposava una estratègia basada en el dret
Amb aqueix mateix encapçalament Maria Cosp publica avui a Regió 7 un article punyent referit a Berga però aplicable, dissortadament, a moltes localitats de Catalunya, que mereix una reflexió pertinent: “A vegades les dites populars antigues són tan vigents que et demostren que tot en aquest món està en transformació, de forma cíclica, quasi circular.
Ahir, la comissió d’acció exterior del Parlament de Catalunya amb el vot favorable d’ERC, PSC, Comuns i la CUP va aprovar una resolució acusant Israel de practicar un règim d”apartheid” als denominats “territoris palestins ocupats”, (en realitat Judea i Samària). Aqueixa nova mostra d’ignorància i fanatisme per part de l’antisionisme transversal hegemònic a Catalunya té
El 6 de juny del 1995 el diari El Punt m’entrevistà amb motiu de la publicació de l’assaig “Catalunya, qüestió d’estat”: Quins és l’objectiu que l’ha mogut a escriure “Catalunya, qüestió d’Estat. Vint-i-cinc anys d’independentisme català (1968-1993)” ? És molts senzill. He aprofitat els 25 anys que hi ha entre la data emblemàtica de 1968
Lorenzo Vidino és un professor italo-americà, director del programa sobre l’extremisme a la Universitat George Washington, autor de l’estudi, «La montée en puissance de l’islamisme woke dans le monde occidental», per encàrrec de la Fondation pour l’Innovation Politique (Fondapol, 2022), un think tank liberal europeu. En aqueix estudi analitza els lligams entre wokisme i islamisme,