Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

22 de juny de 2022
0 comentaris

Apartheid a la Catalunya espanyola

La resolució del Parlament de Catalunya denigrant Israel en pro de la “causa palestina” és un episodi més d’una successió de fets que cal analitzar conjuntament per entendre el seu significat i propòsit.

Els actuals dirigents polítics catalans són majoritàriament responsables del fracàs del procés independentista estroncat al 2017, incapaços d’assumir les seves responsabilitats miren de distreure el personal amb causes alienes a la independència, entre les quals i en lloc destacat (tot i que ve d’abans) l’hostilitat contra Israel. Recordem com Benet Salellas va insultar, quan era diputat al Parlament, un catalans pel sol fet de ser jueus, com Albert Botran (diputat trapella que pren el relleu en aqueixa funció inofensiva pel poder espanyol a Joan Tardà) s’esmerça a boicotejar esportistes israelians i, de pas, els catalans que qualifica d’extrema dreta i xenòfobs, cas de Sívia Orriols.

La segregació de l’espai públic i, sobretot, mediàtic, dels catalans, jueus i no jueus, que no encaixen dins dels paràmetres del progressisme abstracte i banal políticament correcte, s’encomana també a l’ANC quan exclou Albert Pont, candidat del nou FNC del debats electorals, i a Vilaweb, on és impossible trobar una informació que no culpabilitzi a Israel.

Catalunya va camí de ser un bantustan autonòmic, on imperi un antiracisme, un antisionisme, un antifeixisme, estrictament fictici, estèril i contraproduent pels interessos objectius de l’independentisme català amb la complaença del PSOE i els Comuns que atien l’estultícia i la desorientació d’uns polítics mentiders i mesells que defugen el veritable conflicte amb el poder espanyol.

Post Scriptum, 23 de juny del 2022.

Hi ha dos altres factors del subsistema moralment virtuós en curs de construcció: l’obertura a la immigració incontrolada (“papers per a tothom”, “casa nostra és casa vostra“), que implica una renúncia a un dels atributs de la sobirania que és l’atorgament de la condició de ciutadà. Qui gosa posar en qüestió aqueixa actitud nacionalment suïcida és estigmatitzat com a racista. I una deriva de l’anterior, els antisionistes fanàtics són els més diligents inquisidors de tota conducta susceptible de ser acusada d’islamofòbica, fins al punt que allò que no sigui l’exoneració dels jihadistes de Ripoll és un acte xenòfob als ulls d’aqueixos ignorants que no saben identificar els totalitarismes emergents al si de la societat catalana i europea.

Dissortadament, el nivell del debat intel·lectual sobre aqueixes qüestions no depassa el d’un parc temàtic a la mida dels anticapitalistes nostrats, (ERC inclosa), que han substituït l’objectiu de la construcció d’un estat-nació expressió de l’autodeterminació del poble català per un republicanisme sense identitat nacional, a la mida del multiculturalisme conjuntural compatible amb la continuïtat de les condicions de dominació política i espoliació econòmica exercides per l’ordre estatal dins del qual opten per tenir un rol subatern.

Post Scriptum, 1 de juliol del 2022.

Un altre dels trets del bantustan català és l’omissió deliberada de tota crítica envers l’ANP i Hamas pel caràcter totalitari dels seus mètodes, tortura inclosa, com denuncia Human Rights Watch: “Palestinian Authority and Hamas systematically torture critics in jail”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!