El darrer mes de l’any 2013, el dotzè nostre però desè del calendari romà –d’ací el nom-, ha estat un mes sec -en la línia de la resta de l’any- i temperat -amb valors normals de temperatura-, però amb contrastos de pressió atmosfèrica i, per tant, de vent. Un mes on el Sol, l’estel que
Ací, al Camp de Túria i les comarques del voltant, la Tardor ha estat extraordinàriament eixuta: ha plogut tan sols un 10 % d’allò que s’esperava! La pluja ha estat una excepció en l’estació tradicionalment més plujosa de l’any! Des que vinc recollint dades, fa 15 anys, ací a La Conarda, és l’any que ha
(A la imatge de dalt: mapa de la radiació còsmica de fons de microones obtinguda amb el satèl·lit WMAP.) M’apassiona la ciència del nostre cervell, també la d’allò més petit, a escala atòmica, i la d’allò més gran, a escala astronòmica, perquè en les darreres dècades estan avançant de forma increïble en la comprensió del món i de la
Del col·loqui a l’Ateneu de Bétera de fa vora any i mig, on parlàvem sobre les retallades en educació i sanitat, disfressades de millores en els respectius serveis, sempre me’n recordaré de com va acabar la seua intervenció Mª Jesús Ferrando, professora de secundària: pujà el to de veu i ens demanà per favor, però
El Novembre que acabem de passar és una mostra fefaent que ens confirma que del temps (l’oratge en diem ací) no en podem prendre patró, ni a llarg ni a mitjà termini. Tots nosaltres, a totes les comarques del nostre país, hem sentit al nostre cos la bogeria d’aquest segon mes sencer de la Tardor