Observar, llegir, escriure
Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.
Desembre 2013, sequera i contrastos baromètrics
El darrer mes de l’any 2013, el dotzè nostre però desè del calendari romà –d’ací el nom-, ha estat un mes sec -en la línia de la resta de l’any- i temperat -amb valors normals de temperatura-, però amb contrastos de pressió atmosfèrica i, per tant, de vent.
Un mes on el Sol, l’estel que ens dóna llum i vida, és el protagonista, amb les celebracions del seu “naixement” en arribar al solstici d’hivern, a partir del qual el dia s’allarga a poc a poc, d’ací els refranys: “Per santa Llúcia, un pas de puça”, “Per Nadal, un pas de pardal”, etc. Helios pels grecs, Apol·lo pels romans, Mitra pels perses, Frey pels nòrdics, Jesucrist pels cristians… tots són cultes solars transformats. Per això, el Nadal és una festa de la llum i del plaer de la gola (escàndol per la doble moral dels cristians). Entenem aquesta disbauxa en saber que el seu origen i la seua veritat és aquesta: són una continuació de les Saturnalia romanes on se celebrava -amb tot de festes i excessos- la natalis invicti Solis, el naixement del Sol invencible. Fruïm de la festa -amb mesura- per celebrar que comença un nou cicle solar i que nosaltres hi som vius per contar-ho!
Passant a la meteorologia, podem dir que el contrast que trobàrem al Novembre, entre la primera i segona quinzena, pel que fa a temperatures, ho trobem al Desembre quant a vent. De fet, els primers 18 dies foren de predomini anticiclònic amb pressions força altes, de 1020 a 1035 hPa. Aquesta situació va donar pocs vents, amb la conseqüent boirina bruta, per acumulació de gasos de combustió de cotxes, fàbriques i calderes de calefacció; certament, l’ambient es tornava més i més carregat cada dia. Però com no hi ha mal que dure cent anys, el 19 ens visità un front associat a una pertorbació atlàntica, que portà una baixada de pressió, vents de Llebeig (SW) i pluja feble (com passa sempre que un front ve de l’Oest, aquest arriba desgastat i eixut). El 20, ja sense núvols, continuà el vent fort, però en aquest cas de Mestral (NW). En acabant, fins la vespra de Nadal n’hi hagué un “punt mort” amb pujada de pressió, fins a 1030 hPa altra vegada, per tornar a baixar força –fins a 996 hPa- el dia de Nadal, en creuar-nos un altre front atlàntic que ens portà, de bell nou, vents de Llebeig i pluja feble, quedant els dies següents amb mal oratge per culpa de la força amb què a estones bufava el vent de Ponent. Situació que ha continuat així, si fa no fa, fins a cap d’any.
Quan a temperatures, no s’ha produït cap valor fora de la normalitat, màximes entre 14 i 19º C i mínimes entre 3 i 10º C.
I dissortadament la escassetat de pluja ja no ens sorprèn, bo i desitjant que aquesta sequera s’acabe ben aviat per bé de tota la natura, nosaltres inclosos.
Tot seguit, si voleu saber-ne més, us presente l’acostumat resum de dades mitjanes, extremes i/ o acumulades, classificades per meteors:
áA) TEMPERATURA:
Þ Mitjana mensual: 10,5º C, 0,2º C inferior a la considerada normal per a un mes de Desembre al lloc on visc: la Conarda de Bétera (Camp de Túria). Es tracta d’una diferència ben minsa i, llavors, com he dit abans, el podem considerar un mes tèrmicament NORMAL.
Þ Valors extrems: La màxima ha estat de 19,8º C i s’hi arribà a les 12:30 hores UTC (temps coordinat universal, que correspon a l’hora solar) del dia 28, dins d’una situació de vents moderats entre Ponent i Llebeig (WSW), típics d’aquest mes en aquest indret. Pel que fa a la mínima, aquesta ha estat de 2,9º C i s’hi arribà un parell de dies després, ahir dia 30, a les 7 hores UTC, en una situació transitòria d’alta pressió i cel seré –sense núvols i sense vent-, condicions que donen un fenomen anomenat inversió tèrmica (pel fet que la temperatura minva en minvar l’altura); de fet, com que ací on visc és 50 m més elevat que al mateix poble de Bétera, en situacions semblants de bon de matí al meu observatori sempre fa una mica menys de fred que al situat al mateix poble. Les mínimes assolides durant aquest mes, tot i què no gaire fredes, han fet bona la dita: “Pel Desembre i pel Gener no sigues matiner”.
ØB) PLUJA:
Þ Total recollida: 7,6mm (ó litres/ m2); 42,4 litres/ m2 menys de l’esperat per al lloc on visc durant un mes de Desembre, que deixa l’any amb un dèficit preocupant de vora 200 litres/ m2 i que ha estat tot un rècord d’escassa precipitació en dècades. Ara bé, trobar un Desembre tan sec a la Conarda no és un fet tan estrany; de fet, el 1999 vaig recollir tan sols 9 mm, el 2006, 6 mm, el 2011, 6,8 mm i el 2012, 1,4 mm; és a dir, foren, si fa no fa, com aquest.
Þ Valor màxim diari observat: Aquest mes tan sols he enregistrat 4 dies de pluja, encara que quasi tota caigué en dos dies: el 19, amb 4,2 mm, i el 25, dia de Nadal, amb 3,0 mm; durant el pas de sengles pertorbacions atlàntiques citades més amunt, amb vents de Ponent, el quals, durant la precipitació, baixaren d’intensitat i giraren momentàniament a Llevant.
wC) VENT:
Þ Mitjana mensual de velocitat = 2,7 km/ h. Valor 1,1 Km/ h inferior a la mitjana de 5 anys en què vinc recollint dades; variació significativa que em permet qualificar aquest mes com a MÉS CALMAT DEL NORMAL quant a força del vent; tot i què, com he explicat abans, la realitat ha estat més variable que no reflecteix la mitjana. Precisament aquest valor inferior al normal ens informa que hem tingut un Desembre amb una majoria de dies de calma anticiclònica.
Þ Ratxa/ bufarada màxima enregistrada: 49,9 km/ h, assolida el dia 27, a les 12 hores UTC, amb una situació de vents forts de Llebeig de la qual ja he parlat abans, a l’inici de l’article.
Þ Direcció predominant: WSW, entre PONENT i LLEBEIG –també anomenat GARBÍ-; la qual, per altra banda, és la més habitual en Desembre, si atenem les dades que he anat recollint els darrers 5 anys.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A la Bíblia enlloc surt quelcom de semblant a una festivitat en honor al naixement de Jesús (A part de que Jesús, per les descripcions que ens fan els evangelis canònics, no va neixer durant l’hivern). Tampoc surt enlloc de la Bíblia que el dia de repòs hagi deixat de ser el dissabte per passar al diumenge. Aquests canvis no els ha fet ni són responsabilitat de cap grup cristià que tingui com a fonament la Bíblia, perquè som conscients de que l’Escriptura es Paraula de Déu i ningu està capacitat per canviar-la o “esmenar-la”.
Com persones que som, els cristians podem tenir doble, triple -i més i tot!- morals. Però no pel fet de ser cristians, sino pel fet de ser humans… Els cristians tenim clar que hem de ser el màxim possible de coherents amb les nostres consciències i actes; però això no treu de poder “caure” en la incoherència.
Atentament, i bon 2014