Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

1 de desembre de 2013
0 comentaris

Novembre 2013, sequera i contrastos tèrmics

El Novembre que acabem de passar és una mostra fefaent que ens confirma que del temps (l’oratge en diem ací) no en podem prendre patró, ni a llarg ni a mitjà termini.

Tots nosaltres, a totes les comarques del nostre país, hem sentit al nostre cos la bogeria d’aquest segon mes sencer de la Tardor del 2013: hem passat de mínimes properes als 20º C i màximes que arribaren a superar els 30º C durant les dues primeres setmanes (rècord absolut en alguns observatoris: uns 6º C de mitjana per sobre del normal!), com a continuació del també extraordinàriament càlid Octubre, a mínimes properes als 5º C i màximes per sota dels 15º C, clarament hivernals, a partir del dia 15 mateix i de forma sobtada, per una entrada de vent polar. I així ens han anat els refredats. Després, conforme avançava el mes, la situació s’ha continuat refredant fins a assolir valors típics del cor de l’Hivern. De fet, en aquest Novembre hem aconseguit la temperatura mínima de l’any i això fou ahir, dia 29, a punta d’alba, amb calma anticiclònica i pressions ben altes, de vora 1030 hPa. Un mes, doncs, de forts contrastos tèrmics, que la mitjana de temperatura, quasi 1º C per sobre del normal, no reflexa ni de bon tros. Com sempre dic, les dades estadístiques, com la mitjana, ens poden confondre fàcilment si no parem atenció als detalls.

Pel que fa a la pluja, també ha estat un mes de contrastos, però de contrastos entre comarques, ben normals per altra banda: mentre al Camp de Túria on jo visc hem continuat si fa no fa amb la forta sequera de Setembre i Octubre (ja portem més de 150 litres/ m2 de dèficit anual acumulat!), a d’altres, les situades més amunt de la Sènia i a les Illes, la precipitació ha estat intensa i concentrada, en el temps i l’espai, arribant a produir fins i tot inundacions, sobretot durant l’episodi tempestuós coincident amb la baixada de temperatures.

Les dades del vent, malgrat la mitjana normal que ha resultat, han estat més mogudes que no pas en mesos proppassats: la primera setmana amb predominança de Ponent, la segona i tercera de Tramuntana i Mestral i la darrera de Gregal i Mestral, amb colps màxims d’aquesta darrera direcció durant la tercera setmana.

 

Ausades que ens han passat coses aquest 29 de Novembre! A més de la mínima de l’any –per ara-, se’ns ha desintegrat el nucli del cometa ISON al seu pas pel Sol –adéu, espectacle!-, ens han “assassinat” la RTVV –els impresentables que ens governen- i avui fa anys que va faltar mon pare –si alçara el cap, no es creuria això que ha passat en aquests darrers anys!

Tornant a l’episodi de fred esmentat, el de mitjan mes, volia compartir amb vosaltres el meu gaudi quan, enmig de la baixada termomètrica, se’ns acostà una depressió en altura. Dos van ser els motius del meu interès per la situació: per l’espectacle de la formació d’un remolí “de llibre” (a les fotos del satèl·lit) enfront de les nostres costes i per la possibilitat d’arribada de les abundoses i típiques pluges de Tardor, que no s’havien produït encara. Però, fins ací ens arribà la sort!: durant tot l’episodi em vaig quedar bocabadat veient com tots els fronts associats al remolí passaven de llarg, hora rere hora i dia rere dia, i es dirigien cap a les terres de l’Ebre i més amunt, on va ploure a bots i barrals. En acabant, el temporal de pluja i vent es traslladà cap a l’Est afectant l’illa de Sardenya. Les comarques al voltant de València romangueren clavades al bell mig del petit huracà, amb vents encalmats o lleugerament aponentats, pocs núvols i, com correspon en aquesta situació, sense gaire precipitació.

La resta del mes al Camp de Túria hem vist passar oportunitats de pluja que han descarregat a prop, però més al Nord, al Sud o a l’Est que nosaltres. A les alçades d’estació en què ens trobem, aquest any podem donar per perduda l‘habitual pluja tardorenca. Això no ens ha de resultar estrany, ja que sabem que: A la Mediterrània, la pluja és una sort! O també: A la Mediterrània, la pluja no sap ploure!

Heus ací un resum de tot plegat, amb dades mitjanes, extremes i/ o acumulades, classificades per meteors:

 

áA) TEMPERATURA:

Þ      Mitjana mensual: 14,2º C, 0,8º C superior a la considerada normal per a un mes de Novembre al lloc on visc: la Conarda de Bétera (Camp de Túria). Encara que fa mal de dir, vist el fred tan viu que estem suportant els darrers dies, aquesta diferència positiva, major de mig grau Celsius, ens informa d’un mes més càlid del normal, de mitjana! Això ens pot donar una mesura de l’excepcionalitat de la calor que tinguérem a començament de mes; una caloreta, per altra banda, que agraírem, en poder estalviar despesa en calefacció.

Þ      Valors extrems: La màxima fou de 30,7º C i s’assolí a les 15 hores UTC (temps coordinat universal, que correspon a l’hora solar) del dia 6, al final d’un episodi de dia i mig de vents del S – SW reescalfats, no gaire típics per l’època. Pel que fa a la mínima, aquesta ha estat de 1,4º C i s’ha assolit a les 6 hores UTC d’ahir, dia 29; essent, com he dit abans, la més baixa del que portem d’any. Com que jo visc a uns 150 m per sobre del nivell del mar, la forta inversió tèrmica que teníem ahir va fer que en els llocs més baixos del meu voltant apareguera gebre (rosada blanca en diem ací), indicant que s’hi assoliren temperatures de 0º C ó inferiors. Per fer-nos una idea més precisa dels forts contrastos tèrmics d’aquest Novembre excepcional, us diré que durant la primera quinzena del mes ens hem trobat amb 6 dies de màximes iguals o superiors als 25º C i 7 dies de mínimes iguals o superiors als 15º C; i durant la segona quinzena, 8 dies amb màximes iguals o inferiors als 15 graus i 6 dies amb mínimes iguals o inferiors als 5º C. En aquest cas la dita “Novembre acabat, hivern començat” s’ha avançat un parell de setmanes.

 

ØB) PLUJA:

Þ      Total recollida: 2,6mm (ó litres/ m2); el que suposa 51,4 litres/ m2 menys de l’esperat per al lloc on visc durant un mes de Novembre i deixa l’any amb un dèficit preocupant de 155,8 litres/ m2, que, si no canvia la sort, farà un rècord d’escassa precipitació. Ara bé, trobar un Novembre tan sec no és tan estrany a l’indret on visc; de fet, el 2000 vaig recollir tan sols  3 mm, el 2004, 7 mm, el 2007, 0,5 mm i el 2009, 2 mm; és a dir, foren, si fa no fa, com aquest.

Þ      Valor màxim diari observat: Aquest mes tan sols he enregistrat 3 dies amb pluja, que caigueren entre els dies 16 i 19, durant l’episodi que tanta pluja deixà al Principat i a les Illes; però ací no fou gaire destacable: tots 3 dies totalitzaren valors inferiors als 2 mm: 1,2 el 16, 1,2 el 18 i els gairebé inapreciables 0,2 mm el 19.

 

wC) VENT:

Þ      Mitjana mensual de velocitat = 4,6 km/ h. Valor 0,4 Km/ h superior a la mitjana de 5 anys en què vinc recollint dades; variació que no considere gaire significativa, en no ultrapassar el mig km/ h, i que m’ha permès qualificar aquest mes com a NORMAL quant a força del vent.

Þ      Ratxa/ bufarada màxima enregistrada: 62,8 km/ h, assolida ex aequo el dia 19, a les 23 hores UTC, i el dia 20, a les 6 hores UTC, durant la forta tramuntanada/ mestralada que suportàrem aquells dies.

Þ      Direcció predominant: NNW, entre TRAMUNTANA i MESTRAL, la qual no és la més habitual en Novembre si atenem les dades dels darrers 5 anys; corroborant així l’excepcionalitat d’aquest mes quant a meteors.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.