Avui, (precisament quan tanca la petita, però grandiosa simbòlicament, llibreria “Pam de nas” a París), s’escau reproduir l’article breu que fa justament sis anys vaig publicar al ja desaparegut setmanari “Actual”, on hi vaig col·laborar un cert temps gràcies a l’enyorat amic Joan Roy. “És aviat encara per fer un balanç detallat de la política
Aqueix es el lema de la manifestació convocada pel 9 de juliol vinent -a iniciativa d’una colla d’entitats cíviques- amb el propòsit d’actualitzar l’esperit de la gran mobilització d’ara fa un any, de rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. La cita coincideix amb la publicació per part del CEO d’una enquesta sobre la
Alta Velocidad Española és la denominació que els no-nacionalistes espanyols van donar al Tren de Gran Velocitat, així conegut arreu del món. El primer tram de l’AVE fou el Madrid-Sevilla, promogut pel govern presidit per Felipe González, ara fa vint anys. Pagant els fons comunitaris el desplegament territorial de l’AVE s’ha fet a partir del
Demà s’escau el primer aniversari de la sentència 31/2010, del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya del 2006, arran de la qual el nostre país ha esdevingut una infraautonomia de règim comú. Malgrat la massiva reacció de protesta social i política, expressada al carrer mitjançant la manifestació del 10 de juliol de l’any passat, desenvolupar allò
Avui s’escau el vintè aniversari de la declaració unilateral d’independència d’Eslovènia i Croàcia, un motiu per a la reflexió sobre el moment actual de l’independentisme català. Ara fa vint anys, els militants de Catalunya Lliure vivíem un debat estratègic sobre cap a on encaminar les formes de lluita per fer avançar l’independentisme català, en un
“La flotilla de la llibertat”, segona edició, es prepara per navegar rumb a Gaza beneïts per Arcadi Oliveres i amb la participació dels antisionistes nostrats. A Gaza hi ha molts presoners, els palestins que malviuen sota la dictadura imposada per Hamàs des de fa quatre anys. I també el sergent de l’exèrcit israelià Gilad
“Per una teoria de la nació”, de Robèrt Lafont, Edicions 62, Barcelona, 1969. Avui fa dos anys que va morir l’intel·lectual occità Robèrt Lafont, (Nimes, 1923 – Florència, 2009), un dels referents dels moviments nacionalistes de les minories europees sense estat propi després de la Segona Guerra Mundial. Aquest llibre publicat l’any 1968 per Édtions Gallimard amb
Aquest text és la continuació d’un article publicat l’any 2006 (dins una obra col·lectiva sobre l’exili que coordinava Enric Pujol) sobre els canvis a l’esquerra catalana davant la reinvidicació nacional a partir de 1939. No és pas enllestit del tot però el trec a la llum com aportació al debat estratègic independentista. El progressisme: ideologia
Antoni Vives Tomàs és un patriota que fa de polític a l’Ajuntament de Barcelona i, a més, és un bon escriptor. Va ser secretari del Govern de la Generalitat uns quants anys, fins al 2003, personalment ens coneixíem ja d’abans però en aquella etapa vam coincidir força cops. Ell milita a CDC, però sempre ha
Un cop més, (i espero que per molts anys), recomano aquest article publicat avui amb aquest títol al diari Avui en relació al moviment “dels indignats”. Les manifestacions convocades al conjunt de l’Estat espanyol pel moviment del 15-M diumenge passat va transcórrer pacíficament a tot arreu del nostre país, aquest cop també la de Barcelona. Aquesta
La notícia segons la qual el nivell de fracàs escolar dels alumnes catalans de sisè de primària supera la mitjana europea significa el fracàs del model educatiu i de l’ordre polític que l’ha fet possible. L’escola i el país van lligats i el declivi de la primera es un indicador de la davallada del segon.
Aquest ha estat el lema de la darrera taula rodona de la primera Escola d’Estiu de Solidaritat Catalana per la Independència celebrada aquest cap de setmana a la Molina. Hi hem intervingut Josep Guia, del Comitè Executiu del PSAN, Uriel Bertran, secretari general de Solidaritat i jo mateix com a moderador. Davant tres-cents assistents, hem
Des d’aquest bloc he criticat la premsa addicta a l’ordre espanyol, però avui he de manifestar la meva frontal divergència amb aquest mitjà que acull el meu bloc des de fa quatre anys. He anat retardant aquest moment des de fa mesos, perquè la meva discrepància ja ve de lluny, però el tractament editorial i
El proppassat 19 de maig, un dels columnistes habituals de Vilaweb -David Fernàndez- va publicar un article titulat “Quanta democràcia aguanta el capitalisme ?”, un text d’una impostura aberrant però que a la vista dels esdeveniments del 15-J al Parlament de Catalunya serveix de punt de partida algunes reflexions sobre el moment que viu el nostre país.
Avui mateix, el meu estimat amic i company d’anys i afanys, Albert Pereira m’ha fet arribar aquest article titulat encertadament “Més SI”, publicat al portal de Solidaritat Catalana per la Independència. Comparteixo totalment els seus plantejaments que trobo complementaris dels que va expossar fa pocs dies Hèctor López Bofill i de la concreció que, per