Demà s’escau el primer aniversari de la sentència 31/2010, del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya del 2006, arran de la qual el nostre país ha esdevingut una infraautonomia de règim comú.
Malgrat la massiva reacció de protesta social i política, expressada al carrer mitjançant la manifestació del 10 de juliol de l’any passat, desenvolupar allò que resta dempeus de l’Estatut retallat ha estat l’única alternativa a nivell institucional. L’electorat sobiranista el 28-N va atorgar la confiança a CIU davant l’absència d’una opció independentista unitària i concreta a curt termini, i encara som en aquest punt. Les declaracions d’alcaldes significatius com Vila d’Abadal, de Vic, o Puigdemont, de Girona, apostant decididament per la independència són esperançadores a mig termini.
Esquerra està instal·lada en l’atzucac on l’ha menat la pràctica involucionista de la seva direcció, Solidaritat té assignatura pendent de projectar una estratègia pròpia i la CUP és l’única força ascendent (ja que si es fessin eleccions avui, probablement entraria al parlament de Catalunya). De tot aquest panorama, la proposta més lúcida apareguda fins ara és la propugnada per Josep Pinyol en vistes a una candidatura tranversal a les eleccions espanyoles de l’any vinent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El pla és molt senzill: volem navegar lliurement per aigües lliures per dur a éssers humans lliures la nostra solidaritat. Volem defensar les lleis del mar, les lleis humanitàries, els principis de les NacionsUnides, el dret internacional, els més elementals valors de la justícia humana. Volem fer una carícia al món. Volem fer un regal. Volem fer saber a un poble ferit que no està sol. Volem defensar el nostre dret a anar a Gaza, el dret dels gazatis a rebre’ns, el dret en general, com a regla d’entesa contra la violència, l’ocupació i la guerra.
La Flotilla de la Llibertat és una carícia i que una carícia desperti tanta agressivitat i tant nerviosisme, que es visqui com amenaçadora o provocativa, diu ja molt sobre l’estat del nostre món. La Flotilla de la Llibertat és a més l’ambaixada democràtica–diguem–de la veritable comunitat internacional, lamajor part de la població del planeta dóna suport als valors i elspropòsits d’aquest viatge, i que un exercici de democràcia real provoqui tanta resistència en els governs dels EUA i de la UE diu molt també sobre l’estat de la democràcia en aquest món. Si cal triar entre la justícia i Israel, entre la raó i Israel, entre el dret i Israel, entre la seguretat dels nostres ciutadans i Israel, l’elecciódels que diuen representar-nos està sempre clara.
Per això volem reclamar als nostres governs europeus que escoltin la veu dels seus pobles, que obeeixin el mandat de les lleis internacionals, que actuen d’acord amb els principis que diuen defensar i garanteixin, en conseqüència, el compliment de la nostra missió, la integritat física dels seus participants i l’aplicació d’una nova política internacional orientada a assegurar els dretsdel poble palestí i de tots els pobles del món.