Una pel·lícula interessant, De dioses y hombres, inspirada en fets reals ocorreguts a Algèria al voltant de 1996. Un convent de frares s’enfronta amb els grups integristes que guerregen per l’entorn. A la fi, seran els seus botxins: moriran a les seues mans. Mentrestant assistim al debat intern i, extern, dels frares sobre què fer: anar-se’n?
Despús-demà, divendres dia 28, la Universitat d’Alacant farà doctor honoris causa Raimon. És el reconeixement a una trajectòria de cinc dècades de creació que ha donat un conjunt esplendorós de cançons i una sèrie de versions musicals de poemes d’autors clàssics, així mateix, antològic. L’obra del de Xàtiva forma part de la memòria d’unes quantes generacions. Raimon representa moltes coses, però és també una
Dimarts dia 25, a les huit de la vesprada, farem la presentació del llibre de Faust Ripoll, Valencianistes en la postguerra, de l’editorial Afers, a la llibreria “80 Mundos” d’Alacant . El llibre és la reconversió de la tesi doctoral de l’autor. Un bon resum el podeu trobar a Lluís Bonada “La represa valencianista de la postguerra” a El
Fa temps que volia llegir-lo, me n’havien parlat molt bé. Ara ho he fet, Adéu, Boadella.Crònica d’una decepció, d’Isabel-Clara Simó. Fa tres anys que va aparèixer. I és una preciosa aproximació a un cas, dissortadament, prou habitual. A mi em crida molt l’atenció la deserció: passar-se a l’enemic, abandonar causes i, després, denigrar-les o coses per l’estil. No parlem
He estudiat, amb els meus alumnes de Comentari de textos, alguns anuncis publicitaris. Aquest, de la superfície comercial de davant de casa, és excepcionalment bo. Vull dir que il·lustra, perfectament, la bastida psicològica del reclam publicitari. De bell antuvi, és una apel·lació despullada i directa: “no t’has de sentir malament per comprar”. La imatge de la compradora
Vaig llegir Dillatari i em va resultar un text singular, potser amb massa intertextualitat, però sens dubte interessant. I diferent: Ponç és un escriptor que se situa en un àmbit de valors alternatius: anticonsumisme, ecologisme, interés per l’espiritualitat d’Orient… I és un lector apassionat que estima la literatura. No fa massa temps vaig dedicar un post
Amb més de mig miler de pàgines, el volum En el curs del temps presenta els treballs crítics i periodístics d’Enric Sòria dels darrers anys. Ho ha fet l’editorial Moll de Palma, en un llibre acurat i manyós, dens com un missal. Des de temps de Fuster, potser no hi havia hagut un conjunt de textos, a recer
L’esperit –i la militància– de lector del memorialisme em fa llegir Pinyols d’aubercoc (2008) d’Emili Manzano. Es tracta d’un del llibres que em costa de llegir i, a la fi, abandone sense acabar-lo. En un diari, en unes memòries, en una crònica és estranyíssim que deserte, però ho he fet. No aconseguesc traure clar les raons de
Hem ascendit sense camíI hem arribat en aquest cimSalvant-nos de l’infern,Eurídice constant, darrere d’una fed’Orfeu.No ha defallit el treballEn cada arrapD’argelaga que hem travessatJunts.Xafant primer, hem ajudat.L’amor ha estat el nostre calcer,L’amor.Hem llepat cada ferida infectada,La boca plena de pus i de fang.Hem netejat tota feridaPer arribar fins a dalt.I, ara, amor meu,Deixa que la
Ara i adés, em ve a la memòria la vida barcelonina que vaig dur durant els primers anys de la dècada dels vuitanta. La ciutat, a l’hivern, em queia al damunt: humitat, pluja, foscor… els passadissos del metro llarguíssims i poblats de gent, de vegades, patètica, d’altres, atrafegada i solipsista i sempre anònima caminant de pressa. La