A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

6 de gener de 2011
Sense categoria
0 comentaris

“Nadir” de Lluís Roda

Hem ascendit sense camí
I hem arribat en aquest cim
Salvant-nos de l’infern,
Eurídice constant, darrere d’una fe
d’Orfeu.
No ha defallit el treball
En cada arrap
D’argelaga que hem travessat
Junts.
Xafant primer, hem ajudat.
L’amor ha estat el nostre calcer,
L’amor.
Hem llepat cada ferida infectada,
La boca plena de pus i de fang.
Hem netejat tota ferida
Per arribar fins a dalt.
I, ara, amor meu,
Deixa que la meua mà repose
Al teu muscle.
I contemplem el vast horitzó.
Celebrem que m’has seguit
I que jo no m’he girat.
Que tu no t’has girat
I que jo t’he seguit.
I reposa, ara sí, el teu cap
Sobre el meu braç.
I mira que lluny hem arribat
(n’hi ha més)

Amb aquest poema es clou Nadir de Lluís Roda, premi Jocs Florals 2010 i publicat a Proa. En la pàgina de la biblioteca virtual teniu una informació molt completa sobre l’obra de l’autor i sobre els discursos crítics que ha generat.
   El poema que he transcrit tanca el poemari i és una celebració de la vida, de la supervivència en companyia o de la companyia en la supervivència. La poesia de Roda, formada per poemes, versos, imatges… imprevisibles, és fa de mal resumir. Hi ha un despullat existencial (my heart laid bare) amb una mena d’expressivitat esmolada (a base de recursos agosarats) i amb una predisposició envers una sintaxi juxtaposada que dificulta qualsevol tempteig hermenèutic. De vegades, plau al poeta emprar un metaforisme violent o unes rimes cacofòniques.
    A Nadir, un poeta juganer es combina amb un poeta filòsof, i encara hi ha un poeta d’evocació sentimental i un d’àcid. I tot plegat conforma un gest potent: nadir de la vida, l’au Fènix, balanç i ajust existencial. I quina poesia no ho és? (balanç existencial) 
      Roda, ha estat un creador inquiet; va ser l’ànima de les tertúlies literàries al pub La Naia a Alacant; ha escrit novel·la i assaig; en els darrers anys, ha cursat matèries de pensament i té un DEA en filosofia. El treball va ser sobre Edgard Morin, el pensador de la complexitat.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!