A tall d'invocació

Vaig llegir Dillatari i em va resultar un text singular, potser amb massa intertextualitat, però sens dubte interessant. I diferent: Ponç és un escriptor que se situa en un àmbit de valors alternatius: anticonsumisme, ecologisme, interés per l’espiritualitat d’Orient… I és un lector apassionat que estima la literatura. No fa massa temps vaig dedicar un post a la seua obra dramàtica Lokus.
   Però si porte a col·lació, ara, el poeta de Menorca és per una entrevista que li han fet a la revista Serra d’Or, del mes de gener. Ponç es defineix com un “lector passional i apassionat que quan no pot més escriu”. Ara fa una novel·la, tot i que fonamentalment se sent poeta, però com diu en un moment determinat: “estic fet de literatura i res literari no m’és alié”. I per acabar-ho de reblar, en una altre moment diu que és un homotextual. (n’hi ha més)

En l’entrevista parla de la seua infantesa, dels anys universitaris a Palma, de l’estada a França, del seu interés per la literatura portuguesa (va conèixer Miquel Torga)… Ací en teniu alguns trossets:   

“Escric assegut a terra, entre els ullastres, o dins una cabana de llenya, amb ploma i espelmes, envoltat d’animals. La meva Menorca era verge i els meus ulls no s’acostumen a tanta encimentació”.

  “M’agrada anar-hi [a Barcelona] un dia per recórrer llibreries i crec que el cel es deu semblar a la FNAC, perquè hi trob, tot junt, allò que més m’agrada: llibres, música i cinema. Només m’hi falta el camp”.

   “Jo no sóc un professor, sóc un missioner. Intent que els al·lots aprenguin, però sobretot que siguin feliços. I bones persones! La resta és paperassa, buida terminologia, normes, decrets, canvis de polítics…i fer perdre el temps!”

“Sé que hi ha tècniques pedagògiques, però a mi l’únic sistema que m’ha funcionat i encara aplic és estimar-te els alumnes. Fer classe  és fer teatre. Educar és sembrar amb amor, regar amb paciència i esperar amb convicció.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!