A tall d'invocació

Dimarts dia 25, a les huit de la vesprada, farem la presentació del llibre de Faust Ripoll, Valencianistes en la postguerra, de l’editorial Afers, a la llibreria “80 Mundos” d’Alacant . El llibre és la reconversió de la tesi doctoral de l’autor. Un bon resum el podeu trobar a Lluís Bonada “La represa valencianista de la postguerra” a El Temps, 11-1-2011.
   Els repàs que hi fa Faust Ripoll dels primers anys de la postguerra és força interessant. I contra la valoració de personalisme i d’enveges entre els líders (Casp-Fuster), l’autor hi destaca la presència de germens ideològics al si de les divergències. (n’hi ha més)
  

   Al pròleg a la segona edició de l’Antologia de la poesia valenciana (1900-1950), Fuster escriu: “Entorn des 50, el petit i mediocríssim “món literari” vernacular, a València, era un infern: els quatre gats que se’n consideraven protagonistes s’odiaven a mort, arrossegaven unes vanitats personals irrisòries de tan desproporcionades, i apuntaven uns enfrontaments que no eren ni podien ser només estètics. Fa una mica de pena recordar-ho. I més quan alguns dels supervivents, en l’actualitat, mantenen actituds oposades. L’episodi era d’un provincialisme escandalós. I frenètic.”  
   Siga com siga, els anys objecte d’estudi estan ben apamats i són rigorosament analitzats; Curiosament són uns anys d’un catalanisme estelat. I d’una fecunditat literària important: Fuster i Estellés –ja més entrats els cinquanta–en són la millor prova.  
    

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!