A tall d'invocació

Despús-demà, divendres dia 28, la Universitat d’Alacant farà doctor honoris causa Raimon. És el reconeixement a una trajectòria de cinc dècades de creació que ha donat un conjunt esplendorós de cançons i una sèrie de versions musicals de poemes d’autors clàssics, així mateix, antològic. L’obra del de Xàtiva forma part de la memòria d’unes quantes generacions. Raimon representa moltes coses, però és també una veu, una dicció, una fonètica. 
      En el darrer llibre aparegut sobre el cantant, Xevi Planas, Al vent de Raimon(Acontravent, Barcelona, 2009), fa una antologia amb estrofes i versos de les cançons, tot destacant-ne els temes. L’experiment resulta perquè Raimon és epigramàtic. Com deia Josep Pla, “sembla haver nascut amb el do de l’expressivitat esquemàtica”. (n’hi ha més)     

No és difícil morir en aquesta vida
que viure és més difícil.

Per unes quantes hores
ens vàrem sentir lliures,
i qui ha sentit la llibertat
té més forces per viure. 

 Jo vinc d’un silenci
 antic i molt llarg
 de gent sense místics
 ni gran capitans.  

 tenia raó el filòsof:
 pressuposa la certesa
 el mateix fet de dubtar.

 qui pregunta ja respon
 qui respon ja pregunta.

 qui perd els orígens
 perd identitat.

  Jo sóc qui sóc amb tu. Pluja que cau.

 L’única seguretat,
 l’arrelament dels meus dubtes.

 Amor, amor, és dura la sentència.

 En tu estime el món,
 la terra i la gent d’on véns,

 Cal transformar el món
 i canviar la vida.
 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!