A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
El cas Boadella vist per Isabel-Clara Simó
Fa temps que volia llegir-lo, me n’havien parlat molt bé. Ara ho he fet, Adéu, Boadella.Crònica d’una decepció, d’Isabel-Clara Simó. Fa tres anys que va aparèixer. I és una preciosa aproximació a un cas, dissortadament, prou habitual. A mi em crida molt l’atenció la deserció: passar-se a l’enemic, abandonar causes i, després, denigrar-les o coses per l’estil. No parlem ara de situacions límits, de guerra o semblants.
La cultura catalana n’és plena, de desercions, començant per Eugeni D’Ors; al País Valencià tenim el cas amarg de Xavier Casp i, posteriorment, de Manuel Broseta (se’n recordeu?). I bé, quina és la raó del fenomen? Supose que no es pot generalitzar: hi deuen concórrer causes de diversa índole. Tanmateix, em pregunte si hi ha alguna mena de personatge arquetípic de la deserció? de la traïció? (n’hi ha més)
Isabel-Clara Simó porta el tema de Boadella a observació: ho fa analitzant la seua carrera teatral, les seues declaracions públiques i el llibre: Adiós Cataluña. L’autora va, poquet a poquet, desmenussant aquest llibre de memòries i fantasmes, publicat a Madrid, on explica el canvi de rumb. El text de l’autora alcoiana no deixa de ser d’una agudesa molt bona –d’una gran sensibilitat cognitiva. Hi ha una dialèctica molt esmolada i una eloqüència brillant en les pàgines del llibre de l’autora de Júlia, però el que busca és comprendre el fenomen, no conjurar-lo, ni demonitzar-lo.
I, de fet, aconsegueix fer la radiografia del fenomen Boadella–digue-m’ho així. Una radiografia que porta l’autora a dir: “Vostè no odia aquest país: odia la sala buida del seu teatre”. I sí, el de l’home de teatre és un cas més del fàcil que és culpar els altres dels nostres mals, dels nostres fracassos o de les nostres iracundes ànsies de protagonisme no satisfet. Isabel-Clara Simó ens deixa a les portes d’un cas que té un diagnòstic nítid: narcisisme patològic. Els termes són meus (bo de Freud). El narcisista patològic és aquell per al qual els altres no existeixen, només hi ha el propi benefici. I és que sempre hi ha gent massa egòlatra per identificar-se amb alguna causa, inclosa la pàtria.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els blogs
utilitzats com a recursos TIC és un pas molt important a l’hora de millorar l’aprenentatge
de l’alumnat.
Tots sabem que
en aquest temps tot està informatitzat i que les noves tecnologies estan
presents en el nostre dia a dia i ,sobre tot, a l’hora d’estudiar.
La creació de
blogs amb finalitat acadèmica és una bona opció, ja que permet de manera fàcil i senzilla comentar,
veure, discutir… sobre diversos temes proposats pel professor/a. També ajuda
a millorar la fluïdesa amb les noves tecnologies i ensenyar als alumnes que Internet
té moltes més coses que simplement el xat o jocs.
Sí, recordo aquest escrit i precisament ahir o abans d’ahir vaig llegir-ne un de l’Hilari Raguer, en el que explica ben clar qui va ser Aamadeu Vives, músic, que va marxar a Madrid per poder treballar més i guanyar diners, però que mai va renegar del seu nacionalisme, com vol fer creure el senyor Boadella en una obra que ara estrenarà a Madrid sobre Amadeu Vives.