ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

AUTOCONSTRUCCIÓ.

Deixa un comentari

Aquest cap de setmana l’hem passat a casa d’uns amics.

És la utopia i ucronia d’una parella feta topos i cronos.
Hi ha un detall imperceptible: l’accessibilitat natural. Transmet HOSPITALITAT I BONHOMIA.
És una llar feta per ells mateixos. No hi ha grans luxes però té la virtut i punt de dignitat de que gairebé tota ha estat edificada amb les seues mans.

S’hi percep en molts dels detalls. El trànsit vital. Vida en procés.

És allò que podríem dir una ‘maquina de viure-hi‘, on s’hi alena bé per moltes raons, ajudat també pel lloc natural on s’emplaça.

La calidesa del jardí. fet per a embolcallar i romandre-hi.
Els motius ornamentals. Semblen com desats, però no.

Les flors, les ceràmiques, desades lla i ça, d’una manera oriental en què res no hi haja estat pensat de bestreta.

Fins i tot el forn de ceràmica ha estat fet per ells i no és industrial. Un d’ells és terrissaire.
Tot té un sentit de fer-te entrar-hi, guaitar i meditar.

La piscina és un instrument lúdic de relació grupal. De tot l’any puix han tingut  l’habilitat d’orientar-la a migjorn.

Els desnivells són un atractiu més d’aredossament sobre la costera de la muntanya.

…….i les formes de coberta assentada lleugerament sobre la corbada façana esbossen ombres que siluetegen la murada, creant-hi molta variabilitat volumètrica pel desplaçaments de la llum solar.

Dedicada a P. i J.

Reflexió íntima:
sent una gran enveja quan veig com s’han esmerçat d’una manera intuïtiva en allò que -de manera ‘arquitectònica’ – sóc incapaç ni tan sols d’atansar-me’n.

Aquesta entrada s'ha publicat en BUILDERS el 3 de juny de 2010 per josep_blesa