ARCHILETTERS

De vegades, manta vegades, se’ns queden les essències projectuals en això. Senzillament en intencions. Heus ací un recull d’algunes que, a tall de mostra, van anar derivant en errors. En alguns casos degut a dissensions i problemes convivencials de parella entre els components del nucli grupal. Recorde un cas en què vam dissenyar una casa molt finament degut a la gran llibertat que ens deixaren els dits components. La llibertat era fruit enverinat d’un lâissez faire increïble que amagava un ruptura interna considerable. El cas fou que ja oberts els fonaments a la setmana següent sengles components, cadascun per la seua banda, es dirigien a ca’l seu advocat particular. Els fonaments encara resten oberts i buits.
D’altres ocasions apareixen diferents criteris entre els promotors. D’altres, i massa sovint, apareixen errors projectuals nostres que no hi havíem tingut en compte. I moltes d’altres el constructor no acaba d’interpretar ni la música ni la lletra del projecte. La gràcia d’ésser un arquitecte és la interacció personal amb d’altres persones. La penetració íntima en els seus desigs, que tu has de transformar en materialitat i immaterialitat etèria, fa que esdevingues una mena de torsimany de paraules i energies no acabades de perfilar. L’aglomerant, com en tot allò humà, és l’amor pregon i la recerca de la felicitat. La pròpia i la del proïsme. I no és pensament zen, és la crua realitat. Es guanya més amb una gota de mel que amb un litre de vinagre.
Si ho sabré jo, que he llançat tones d’àcid de vidriol en aquesta vida !

Qui la duu la coneix: tot i que no és fàcil detectar-ho en cada foto hi ha una errada de la qual estic penedit i conscient.
Ací us dese un slider que he elaborat al respecte. Això no impeideix a continuar esforçant-s’hi, sense descans, per a aconseguir-ho.
Com una mare bona: estimem tots els fills, malgrat llurs defectes.
Aquest bloc és un dietari personal strip-teaseat: què em passa?
Sent una força interior que no sentia des que vaig entrar al poli.
Tinc el pressentiment de que les crisis econòmiques generals ens enforteixen.
Serà la maceració anímica?
Vaja vosté a saber!

PS: Avui m’he assabentat que en la M-10 el ‘tratge’ estava fet a ‘mida’ dels dos primers. Que la nostra documentació apareixia -i desapareixia- segons els dies. Així i tot hem quedat els tercers. Em sap greu pel meu equip. Sols per ells. El guanyador, però, segons m’han dit fonts de tota solvència, està ‘condemnat‘ a seguir les nostres directrius marcades malgrat tindre, el vencedor, una proposta ultraconservadora.
Victòria pírrica, doncs. C’est la vie!
A la pròxima caldrà ser més astuts!