Maurice Jarre ha mort, víctima d’un càncer. A l’edat de 84 anys, a Los Angeles. Just fa uns mesos, el Festival de Berlín li retia homenatge, lliurant-li un Ós d’Or a la carrera. 9 vegades nominat als Oscar, en guanyà 3 estatuetes, sempre de la mà de David Lean, el cineasta a qui aportà
Un conte de Nadal (Un conte de Noël / A Christmas Tale / Un cuento de Navidad / Racconto di Natale), d’Arnaud Desplechin Havent barrejat amb elegància la lleugeresa i la gravetat, exhibint una complexitat narrativa que flueix vivament amb un prodigiós sentit de l’el·lipsi, filmant en estat de gràcia els rostres i els cossos
Un conte de Nadal (Un conte de Noël / A Christmas Tale / Un cuento de Navidad / Racconto di Natale) Director Arnaud Desplechin. Fitxa artística, repartiment, sinopsi i el meu comentari sobre el film [Les pel·lícules de Canes 2008: “Un conte de Nadal”] Altres articles en aquest bloc [Altres veus] [Nota: “Un conte
Amb les crítiques i ressenyes que es publiquen entre el 26 de març i l’1 d’abril de 2009, estableixo l’enllaç en aquesta mateixa pàgina. Anant a Vull llegir la resta de l’article, trobarem l’enllaç amb articles d’Elisabet Escriche, Joan Tort, Àngel Quintana, Cristina Savall, Esteve Riambau, Nando Salvà, Olga Pereda, Bernat Salvà, Quim Casas, Imma Merino, D. Riera, Sílvia Marimon.
Un conte de Nadal, d’Arnaud Desplechin, és la millor pel·lícula que he vist d’un cineasta francès als darrers anys. Per mi, hauria estat una digna guanyadora de la Palma d’Or en la darrera edició del Festival de Canes; però es va trobar amb Entre les murs, de Laurent Cantet. Cinematogràficament considero superior el film de
Ang Lee, el director de les premiades Brokeback Mountain i Luxúria, perill (Se, Jie / Lust, Caution / Deseo, peligro / Lussuria-seduzione e tradimento); però també el de Sentit i sensibilitat (Sense and Sensibility / Sentido y sensibilidad / Raison et sentiments / Ragione e sentimento); Tigre ajupit, drac amagat (Wo hu cang long / Crouching Tiger, Hidden
No sé si us ha despertat cap mena d’interès l’arribada a la gran pantalla de la comèdia, amb Owen Wilson i Jennifer Aniston, Marley i Jo (Marley & Me / Una pareja de tres / Marley et moi / Io & Marley), de David Frankel. Per si de cas, sapigueu que, dins la col·lecció La Butxaca, s’ha editat
Setè cel (Wolke 9 / Cloud 9 / En el séptimo cielo / Septième ciel), d’Andreas Dresen (..) Directa, valenta i versemblant, s’interessa sobre allò que podríem anomenar ‘fase final’, en què cada coit és una abraçada a la vida que s’esmicola entre els plecs del temps. Exhibint una estètica naturalista, amb una ostensible absència d’efectes
Setè cel (Wolke 9 / Cloud 9 / En el séptimo cielo / Septième ciel) Director Andreas Dresen. Guió Andreas Dresen, Jörg Hauschild, Laila Stieler i Cooky Ziesche. Fotografia Michael Hammon. Muntatge Jörg Hauschild. Producció Peter Rommel Productions (Alemanya), Senator International (Alemanya), Rundfunk Berlin-Brandenburg -RBB- (Alemanya), Arte (Alemanya) . Durada 1h38. Repartiment Ursula Werner (Inge), Horst
Un bon amic m’ha fet notar que Allà on viuen els monstres (Where the Wild Things Are), el nou film de Spike Jonze, ja és a la xarxa. Per ell, em diu, és la pel·lícula més esperada de l’any. Li agraeixo la primícia i fem un cop d’ull a aquestes primeres imatges que en podem
Set (Thirst) o el combat d’un capellà bonàs que, havent-se ofert de conillet d’índies en un experiment científic, s’ha convertit en vampir i ara malda per salvar la seva condició humana, és la nova pel·lícula de Park Chan-wook, un dels títols que sonen per a Canes 2009, iper la xarxa ja en corre el tràiler versió original -en un
Del 23 de març al 14 de juny de 2009, el Museu del Cinema de Girona presenta l’exposició temporal Un cinema en transició. Les pel·lícules del canvi polític a Catalunya (1975-1981), comissariada per Marta Sureda i Àngel Quintana. Llegim al text de presentació: Identitat, Memòria, Revolta i Desencís són els quatre àmbits que marquen ‘Un
Los abrazos rotos (Los abrazos rotos / Broken Embraces / Les etreintes brisées), de Pedro Almodóvar Almodóvar, com Harry Caine, necessita passar per un procés mental que li permeti desprendre’s de tot i poder tornar a crear, a cegues. Abans de fer-ho, però, el director necessita destruir tots els residus del seu passat, i ‘Los abrazos
Los abrazos rotos (Los abrazos rotos / Broken Embraces / Les etreintes brisées) Director Pedro Almodóvar. Guió Pedro Almodóvar. Fotografia Rodrigo Prieto. Música Alberto Iglesias. Muntatge José Salcedo. Producció El Deseo (Espanya), Universal (EUA). Durada 2h10. Repartiment Lluís Homar (Mateo Blanco/Harry Caine), Penélope Cruz (Lena), Blanca Portillo (Judit García), José Luis Gómez (Ernesto
Amb les crítiques i ressenyes que es publiquen entre el 19 i el 25 de març de 2009, estableixo l’enllaç en aquesta mateixa pàgina. Anant a Vull llegir la resta de l’article, trobarem l’enllaç amb articles d’Imma Merino, Elena Hevia, Marta Pessarrodona, Josep Maria Fonalleras, Esteve Riambau, Sílvia Marimon, Nando Salvà, Bernat Salvà, Desirée De Fez. I recordeu que,