Tampoc les bandes sonores de Clint Eastwood no acaben de ser com eren a l’època que ell i Lennie Niehaus ens delectaven amb les de Sense perdó (1992), Un món perfecte (1993), Els ponts de Madison County (1995) i Mitjanit al jardí del Be i del Mal (1997). Però en queda alguna cosa que s’assaboreix, que
La figura de Vincent Gallo és la que focalitza l’interès als tres primers cartells que s’han donat a conèixer de Tetro, la nova pel·lícula de Francis Ford Coppola. Fa una setmana, ja en vaig penjar un en aquest bloc, a l’apunt Francis Ford Coppola ens presenta “Tetro”. Ara, podem veure el altres dos. Un, a la
A les sales de cinema ja es passa el tràiler, el web de la pel·lícula ja va del tot, els mitjans de comunicació en van parlant cada dia més… és a dir, els motors promocionals ja estan ben calents cara a l’estrena, el cap de setmana de Sant Josep, de l’últim Almodóvar, Los abrazos rotos
Amb les crítiques i ressenyes que es publiquen entre el 5 i l’11 de març de 2009, estableixo l’enllaç en aquesta mateixa pàgina. Anant a Vull llegir la resta de l’article, trobarem l’enllaç amb altres articles, d’ Esteve Riambau, Quim Casas, Nando Salvà, Mercedes Jansa, Ramon Vendrell, Olga Pereda, Bernat Salvà, Sílvia Marimon. I recordeu que, clicant aquí
A la darreres hores, m’està sent molt difícil d’actualitzar el bloc, perquè cada dos per tres em quedo penjat. És un problema que arrossego des de fa ben bé una setmana, però que s’ha agreujat des d’aquest divendres. És possible que ho hàgiu notat, no tan sols pel retard en l’actualització; sinó perquè, en intentar connectar-vos
Fa uns dies comentava que Public Enemies, de Michael Mann, podria ser a Canes 2009, just aans que arribi a les nostres pantalles. Film de gàngsters, en què Johnny Depp és John Dillinger; Christian Bale, Melvin Purvis; Billy Crudup, J. Edgar Hoover, i Stephen Graham, Baby Face Nelson, n’ha començat a córrer el tràiler per
Exposició “La mort i la primavera: Rodoreda per Villaronga”. Espai Xavier Miserachs, La Virreina. Centre de la imatge. Del 5 de març al 3 de maig de 2009. Que Agustí Villaronga no hagi pogut fer la versió cinematogràfica de La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda, deixa en evidència el nostre país i, al capdavant,
Ran del fet que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha mogut peça amb unes bases, cara a la futura Llei del Cinema, hi ha -com era ben previsible- un gruix important de reaccions. En aquest apunt del bloc, aniré recollint els articles que es publiquin a partir del 5 de març als mitjans en la
Aquest matí ha saltat la notícia de “la nova Llei del cinema”. Anem a pams. Aquí encara no n’hi ha cap, de “Llei” nova. Recordem que és el Parlament on s’aproven les lleis i, per tant, fins que allà no s’aprovi i posteriorment la publiqui el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, fins aleshores no
Geni i figura, Terrence Malik ens torna a tenir ben despistats sobre la seva nova pel·lícula, L’arbre de la vida (The Tree of Life). Fins ara semblava que anava d’una família amb tres canalles, el gran dels quals anava perdent la innocència de mica en mica i de manera prou dolorosa. Fins i tot, havia
Che. Guerrilla (Che: part two / Che-2ème partie: Guerrilla), de Steven Soderbergh El fracàs bé determinat per com força el to caricaturesc d’alguns personatges com el francès Regis Debray, com no sap treure gaire partit dels actors espanyols que els ha deixat en préstec la coproductora Tele 5 i com acaba atrapat amb una realització planera incapaç de
Che. Guerrilla (Che: part two / Che-2ème partie: Guerrilla) Director Steven Soderbergh. Fitxa, repartiment, sinopsi i comentari meu [Les pel·lícules de Canes 2008: “Che”] Nota Segona part del díptic de Steven Soderbergh sobre Ernesto “Che” Guevara. Altres articles en aquest bloc [Altres veus] També en aquest bloc [Fitxa: “Che. L’argentí”] Webs oficials [cheguerrilla (esp)] [cheguerrilla (fr)]
El 20 de febrer i coincidint pràcticament amb la cerimònia dels Oscar, Edicions 62 ha publicat El curiós cas d’en Benjamin Button, el conte de Scott Fitzgerald en què es basa la pel·lícula homònima de David Fincher. Amb traducció de Xavier Pàmies, és la primera vegada que surt en la nostra llengua i es tracta