Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

22 de març de 2009
1 comentari

Fitxa: “Los abrazos rotos”

Los abrazos rotos (Los abrazos rotos / Broken Embraces / Les etreintes brisées)

 

Director Pedro Almodóvar. Guió Pedro Almodóvar. Fotografia Rodrigo Prieto. Música Alberto Iglesias. Muntatge José Salcedo. Producció El Deseo (Espanya), Universal (EUA). Durada 2h10.

 

Repartiment Lluís Homar (Mateo Blanco/Harry Caine), Penélope Cruz (Lena), Blanca Portillo (Judit García), José Luis Gómez (Ernesto Martel), Tamar Novas (Diego), Rubén Ochandiano (Ray X / Ernesto fill), Ángela Molina (mare de Lena), Lola Dueñas (lectora de llavis), Carmen Machi (Chon), Alejo Sauras (Álex), Chus Lampreave (portera), Rossy de Palma (Julieta), Kiti Manver (Madame Mylene),  Mariola Fuentes (Edurne), Kira Miró (model),  Dani Martín (amant de Ray X).

 

Sinopsi Un home en la foscor. Escriu, viu i estima en la foscor. Fa catorze anys va patir un accident de cotxe a l’illa de Lanzarote, en què no tan sols va perdre la vista, sinó també Lena, la dona de la seva vida. Aquest home té dos noms, Harry Caine, pseudònim lúdic amb què signa tot el que escriu, siguin textos literaris o guions de cinema, i Mateo Blanco, el seu nom real, amb què vivia i signava les pel·lícules que dirigia fins a l’accident. Des d’aleshores, Mateo Blanco és només el seu propi pseudònim, Harry Caine: si no pot dirigir pel·lícules, decideix que sobreviurà amb la idea que Mateo Blanco va morir a Lanzarote, amb la seva estimada Lena. Ara, Harry Caine viu dels guions que escriu i compta amb el suport total de Judit Garcia, la seva antiga i inseparable directora de producció, i la col·laboració de Diego, el fill de Judit, que li fa de secretari, mecanògraf i pigall. Harry és un cec actiu i atractiu que ha desenvolupat tots els altres sentits per tal de xalar tant com pugui en aquesta vida, amb bones dosis d’ironia i d’amnèsia autoinduïda: ha esborrat tant com ha pogut qualsevol rastre de la seva identitat primmigènia, Mateo Blanco. Una nit, Diego té “un accident” i Harry se’n fa càrrec, perquè la mare –Judit– és fora de Madrid i l’han mig enredada perquè no s’esverés. En aquests dies de convalescència, Diego demana a Harry que li aclareixi els secrets que, al voltant de la seva època com a Mateo Blanco, sa mare sempre defuig de revelar-li. Passat un primer moment d’estupor, Harry s’adona que no pot negar-s’hi i li explica el que va passar fa catorze anys, per a entretenir-lo, com un pare explica un conte al fill petit perquè dormi. La història de Mateo, Lena, Judit i Ernesto Martel és una història d'”amour fou”, dominada per la fatlitat, la gelosia, l’abús de poder, la traïció i el sentiment de culpa. Una història tremenda i carregada d’emocions, reflectida en la imatge de dos amants abraçats, trencada en mil bocins.

 

Articles en aquest bloc [Comentari] [Altres veus] [La seqüència de Pompeia…][Tràiler] [Cartell]

 

Webs oficials [losabrazosrotos (esp)]

 

Més informació [IMDB (ang)] [Avui (cat)] [TVC (cat)] [LaButaca (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

 

Festivals i premis [x]

 

Dist. esp. [WB] Dist. fr. [Pathé] Dist. It. [WB]

 

FOTO © Pathé Rossy De Palma i Penélope Cruz, a Chicas y maletas, una de les pel·lícules que hi ha dins de la pel·lícula Los abrazos rotos, de Pedro Almodóvar

  1. Serà una película que com totes les ha fet Almodovar i feien Fernando Fernàn Gomez i companyia en l’etapa franquista el millor que poden arribar a tindre és el títol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!