Club 7 Cinema

Setè cel (Wolke 9 / Cloud 9 / En el séptimo cielo / Septième ciel), d’Andreas Dresen

(..) Directa, valenta i versemblant, s’interessa sobre allò que podríem anomenar ‘fase final’, en què cada coit és una abraçada a la vida que s’esmicola entre els plecs del temps. Exhibint una estètica naturalista, amb una ostensible absència d’efectes dramàtics, i amb una càmera que es limita a registrar bocins de realitat, no podem fer res més que recomanar aquesta excel·lent visió de la condició humana (Xavier Sáez, Time Out Barcelona)

És una llàstima que, en última instància, els personatges (..) es comportin d’una manera desmesuradament infantil respecte al que volen els uns dels altres, i es vegin abocats a un final incomprensiblement dissenyat –donada la sobrietat prèvia del conjunt– per arribar a un excés melodramàtic (Nando Salvà, iCult)

(..) la sinceritat de les escenes de sexe i la sobrietat de la posada en escena de Dresen van creant un ritme molt particular, fet de silencis i sobreentesos, que desemboca en una col·lecció de petits quadres realistes realment suggerents. Quan es vol donar un desenllaç a aquesta història, però, els tòpics es comencen a precipitar (Carlos Losilla, Avui)

Els enllaços amb aquestes crítiques, anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO © ASC Distribution Setè cel, d’Andreas Dresen

Altres veus: “Setè cel”

***

CRÍTIQUES I RESSENYES.

Xavier Sáez (Time Out Barcelona, 19.03.2009): En el séptimo cielo.

Nando Salvà (iCult, 20.03.2009): Sobrietat i excés final.

Carlos Losilla (Avui, 26.03.2009): Contradiccions.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!