Club 7 Cinema

Un conte de Nadal, d’Arnaud Desplechin, és la millor pel·lícula que he vist d’un cineasta francès als darrers anys. Per mi, hauria estat una digna guanyadora de la Palma d’Or en la darrera edició del Festival de Canes; però es va trobar amb Entre les murs, de Laurent Cantet.

Cinematogràficament considero superior el film de Desplechin; per molt que, just a l’acabar la projecció “cannoise” del de Cantet vaig ser dels que vam dir: “aquesta serà la Palma d’Or”. No és que tinguem la facultat d’endevinar les coses: vés a saber per on pot decantar-se el jurat! Aquella predicció reflectia una convicció: Entre les murs ho tenia tot per guanyar la competició, encara que no fos la millor pel·lícula. Tenia una intel·ligència i una discreció admirables en la posada en escena, tenia una fèrtil sensibilitat social -que sabíem amb ganxo cara al jurat presidit per Sean Penn- i tenia la frescor i empatia dels personatges i situacions. Era -i, per descomptat, és (tot el que dic en passat, es manté en present)- un film en estat de gràcia, que congriava forja autoral i vocació popular, una combinació molt apreciada en la Palma d’Or -que sovint passa de llarg d’obres importants, a les quals es reserva el “Grand Prix (per cert, l’antiga denominació de la Palma d’Or)-.

Així doncs, Un conte de Nadal va topar amb Entre les murs -que li ha estat fent “ombra” en una munió de premis i reconeixements al llarg de tot l’any- i fins amb Gomorra, de Matteo Garrone, que no només va impactar fort en l’equip de Sean Penn, sinó també als acadèmics europeus. I com a resultat, Un conte de Nadal va curta d’armilla pel que fa a guardons. Tanmateix -permeteu que hi insisteixo- continuo pensant que és superior a tots aquests altres títols esmentats i ben premiats.

FOTO © Why Not Prod Arnaud Desplechin, entre Chiara Mastroianni i Melvil Poupaud, al rodatge d’ Un conte de Nadal.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!