Connexió
Anem al matí al cementiri de Sinera. És el dia. Em sorprèn trobar que hi ha un equip de Televisió Espanyola preparat per a connectar. No estan posats amb el fons d’algunes de les magnífiques estàtues funeràries que hi ha o amb alguna vista que ensenye el mar, per exemple. Estan contra una filera de tombes discretes, com tantes hi ha en qualsevol cementiri. La xicona veig que assaja molt nerviosa en castellà, així que deduïsc que deu ser cosa del Telediario o alguna cosa semblant. Em sorprèn que des de Madrid vulguen ressaltar el cementiri d’Arenys però aprofitant la calma espere a veure de què parla. Està envoltada de set, potser vuit tècnics i auxiliars diversos. En aquesta època quan tu solet pots fer una cosa semblant amb el portàtil i un mogulus veig que les teles antigues segueixen insistint en fer-la grossa.
Finalment connecten i la companya de TVE no fa cap referència al lloc on és mentre es posa a explicar la gran afluència de gent als cementiris de Barcelona …i Madrid. No arriba ni a un minut la connexió. I quan acaba tots amb cara de fer molta feina es posen de manera frenètica a desmuntar, traslladar les coses a la furgoneta, baixar l’antena que hauran usat per a connectar amb Collserola, etcètera. L’espectacle fascina a algun familiar que es sorprèn que per a vint segons o quaranta s’haja d’organitzar un sarau de tal dimensió. La periodista ni tan sols ha dit ella que estava a Arenys o ha posat cap imatge bonica al darrera. Això que ha fet ho podia haver fet en un cementiri qualsevol.
Si fa molts anys quan jo feia eixes coses en aquella mateixa casa ja em semblava excessiu, ara, en l’era d’internet, tinc la sensació d’haver vist un dinosaure desconcertat que no sap què fer. Set o vuit persones per a una connexió des d’un cementiri que no dius ni quin és contra una filera de tombes com tantes les hi ha i amb poca cosa que explicar però molts diners que gastar. Així els va.