Encara que no sigui mitjanit ja puc fer el balanç perquè les estadístiques ja no es mouran. Des de fa uns dies Vilaweb ha introduït aquest canvi en aquest servei. Les actualitzacions no són contínues sinó que es fan cada dues hores. Per tant, ja us puc donar les dades d’aquest mes. I demà farem
Tot i l’èxit sense precedents de la manifestació del 18 de febrer de 2006, tot i la importància de la que farem dissabte, quan un escolta o llegeix els principals mitjans costa arribar a la conclusió que sigui un esdeveniment gaire noticiable. Cap diari recull en portada cap fotografia de la roda de premsa que
Darrerament s’ha conegut l’enquesta del CIS, una de les més fiables segons es desprèn del que deia Joan Oliver a les seves Engrunes, i El Punt publicava l’altre dia en un article una comparativa en què es veu clarament que el PSOE va perdent suport a mesura que s’acosten els comicis mentre que el PP
El cercle del setge és a punt de tancar-se sobre el president Montilla i el conjunt del PSC. Si la política catalana és un joc d’estratègies, tot apunta que el desgast dels propers mesos recaurà en el PSC. Hem vist el socialisme fer una aposta forta per l’aliança amb el PSOE en detriment dels interessos
Hores d’ara ja és força evident que l’activitat blocaire s’ha incorporat a la vida real i que hem sortit d’aquella suposada bombolla en què alguns encara ens veuen. Els blocaires som tan virtuals com ho puguin ser els directors de diaris. Menys poderosos, sí, però no menys reals. Per què dic això? Doncs senzillament perquè
Dissabte no pot fallar ningú a la manifestació de la PDD. Tot i que algunes veus parlen d’apropiació per part dels partits i esgrimeixen aquest desencís per fonamentar les reticències a secundar la convocatòria, crec que l’error és precisament permetre que els partits se n’apropiïn, i deixar-los el carrer per a ells, renunciar a manifestar-nos
Joan Herrera segueix les passes de Jesús i va camí del martiri. Ell predica la fe federalista i a cada plantofada para l’altra galta. S’ha de tenir moral. El 10 de novembre va tenir aquella patinada pública davant d’unes tres-centes persones a l’acte d’Òmnium quan va fer la pregunta retòrica ?què és més fàcil?, la
Demà a les set de la tarda es presenta la Xarxa de Blocs Sobiranistes a la sala d’actes d’Òmnium Cultural (Diputació, 276 principal, Barcelona). Serà la primera presentació pública i serà també la primera trobada presencial de tots els membres que vulguin i puguin assistir-hi. Naturalment, no hi podrà ser tothom perquè la XBS abasta
El passat 6 de novembre vaig ser un dels pocs, poquíssims afortunats a rebre, de mans de l’autor, un llibre que s’ha de llegir. Cal respirar amb profunditat abans de començar i tenir el cap molt clar. La lectura no és fàcil perquè és plena de notes a peu de pàgina, de referents que cal
Aquest mes de novembre hem vist com el PSC es quedava sol al Parlament quan tots els grups demanaven la dimissió de la ministra antes partía que doblá. El proper 1 de desembre, amb tota probabilitat, veurem com el PSC també gira l’esquena al poble i és pràcticament l’únic (ves per on, al costat del
Podem anar traient conclusions del text d’Artur Mas. La refundació del catalanisme aparca la independència. Mas podria haver dit que hi dóna suport però prefereix parlar del consens sobre el dret de decidir aspectes puntuals. Mas fica el catalanisme en un carreró sense sortida i d’aquesta manera el remata, li clava el toc de gràcia.
Abans de veure què n’han dit altres articulistes i blocaires, una ullada a algunes enquestes que han fet els mitjans per saber cap a on es decanta l’opinió pública. L’Avui n’ha fet una que amb prop de 3.500 respostes a la pregunta ?Us ha convençut el projecte de Casa Gran del Catalanisme??, dóna un 51%
Joan Oliver publica avui unes Engrunes excel·lents. Dijous passat vaig tenir ocasió de parlar amb Jordi Cabré i li vaig poder expressar la meva satisfacció pel fet que darrerament coincidim molt més en els nostres plantejaments. Amb l’Oliver em passa el mateix. Queden força lluny aquells articles en què era crític amb ells. Les Engrunes
El sociolingüista Jordi Solé i Camardons (Oliana, 1959) serà avui a Arenys de Mar per presentar el seu llibre La llengua que ens va parir (Ed. Duxelm, 2007). Us espero a tots i a totes a les sis de la tarda a la Sala Noble del Centre Cultural Calisay d’Arenys de Mar. Aquest és un
En el moment que sorgeixi el catalitzador de tots aquests micromoviments que es perceben, el país iniciarà l’assalt final i passarem a la història com un cas paradigmàtic de consecució d’un estat propi. És relativament freqüent trobar cartes als diaris de persones que declaren el seu desengany respecte d’algun partit, però no ho és tant