Blog d'en Xavier Mir

Tot i l’èxit sense precedents de la manifestació del 18 de febrer de 2006, tot i la importància de la que farem dissabte, quan un escolta o llegeix els principals mitjans costa arribar a la conclusió que sigui un esdeveniment gaire noticiable. Cap diari recull en portada cap fotografia de la roda de premsa que ahir va fer la PDD. Poc o gens d’espai en els principals informatius de ràdio i televisió. La lluita d’amagat, les pressions ofegades deuen ser d’alta volada per aconseguir que tot plegat no sembli tan greu, no fos cas que una revolta ciutadana resultés decisiva a l’hora de guanyar o perdre unes eleccions. Us sona aquesta situació? No som a 13 de març de 2004. Som a 30 de novembre de 2007. Diferències? Semblances? Que ho jutgi el lector.

Gràcies, PDD, per organitzar la manifestació de demà, per tota la feina que ha comportat, per tot el joc brut que heu hagut de soportar, per tots els nervis que heu hagut de passar, per totes les hores que hi heu dedicat, pel lideratge que heu exercit des de la societat civil, per haver aconseguit implicar-hi els partits (excepte els que viuen en bombolles), per tot el debat que heu generat. I gràcies també per demanar a un simple blocaire independentista que sigui també al capdavant de la manifestació, per aquest reconeixement al fenomen blocaire. Gràcies també, i molt concretament, a Antoni Garcia per la fotografia. I per cert, que això de compartir cartell amb Evita de Luna no serveixi de precedent. En canvi, que serveixi el gest d’Agustí Colomines perquè s’entengui que hi pot haver grans diferències entre dues persones però que cal saber anar junts en moments decisius i amb objectius concrets i definits.

La manifestació de demà serà un èxit i comportarà canvis polítics al llarg de 2008, no en tingueu cap dubte. Hi vindrà en Barrera, hi vindrà en Pujol i esperem que finalment també hi vingui Pasqual Maragall. Dos presidents que deixaran encara més en evidència aquell que no hi ha volgut ser. Fora de joc; escac. Hi serem tots, també socialistes com en Sobrequés. I treballadors i treballadores a cabassos malgrat l’abandonament dels respectius sindicats (que també han triat obediència). No hi pots faltar. Recordeu que la inèrcia ens fa unionistes. No us perdeu l’article d’Alfons López Tena a Público. No us perdeu el Mail Obert de Vicent Partal. No us pedeu el punt d’informació permanent i el vídeo de Nació Digital (que per cert són dels pocs que reconeixen aquest blocaire enmig de personalitats com Joel Joan, Conrad Son, Víctor Alexandre, Agustí Colomines, Pep Riera, etc. Si mireu l’enquesta de l’Avui veureu que només un 21% s’han pres la molèstia de respondre-la per dir que no hi aniran.

I per cert, sí que és veritat, com deia en Xavier en un comentari, allò dels arguments que dóna el PSC per no anar a la manifestació. Està publicat al web del PSC de Tordera i n’hi ha per llogar-hi cadires. Espero que algun irresponsable del PSC d’aquest municipi en doni explicacions, perquè no es poden deixar anar aquestes bajanades i quedar-se tan ample. Entre altres coses, i literalment, diuen això: “Els dèficits en infrastructures a Catalunya són responsabilitat directa de CIU.” “CIU practica la hipocresia i el cinisme polític al recolzar i participar a la manifestació, sent els principals responsables, juntament amb el PP, de l’origen dels problemes amb Rodalies.” Afirmen que “És aquest, i no altre l’únic calendari que ens marquem, i no el que segueix CIU, marcat per la proximitat de les eleccions generals.” Les maneres de fer derivades d’aquest escrit són més pròpies del totalitarisme que de l’esquerra progressista i moderada que pretenen ser. El PSC-PSOE no havia estat mai tan a prop del PP. I d’aquesta fet estic segur que en vindran conseqüències. Conec molts socialistes, sobretot en l’àmbit municipal, que no s’adiuen gens amb aquest dogmatisme leninista, persones que poden fer la mateixa evolució que Piqué dins del PP. El nacionalisme espanyol furibund i radical imposat per les seus centrals els acabarà expulsant del partit.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!