Abans
de veure què n’han dit altres articulistes i blocaires, una
ullada a algunes enquestes que han fet els mitjans per saber cap a on
es decanta l’opinió pública. L’Avui
n’ha fet una que amb prop de 3.500 respostes a la pregunta ?Us
ha convençut el projecte de Casa Gran del Catalanisme??,
dóna un 51% per a ?molt?,
un 21% per a ?poc?
i un 28% per a ?gens?.
I a Directe
també n’han fet una, menys representativa, amb més de
340 vots. L’opció ?M?agrada: el discurs
és bo i és un pas endavant cap a la plena sobirania?
rep el 22% de suport; ?No m’agrada: com sempre hi ha punts poc
clars que segueixen amb l’ambigüitat de CiU? obté el
52%; i finalment, ?M’agrada però no me’l crec: la teoria és
bona però dubto que es converteixi en pràctica? té
un 26% de suport. La
Vanguardia també n’ha fet una però la pregunta
és diferent. Demanen si el lector comparteix la proposta de
Mas sobre el dret a decidir dels catalans. Han votat prop de 4.500
persones i un 55% diu que sí i un 45% diu que no. En aquest
cas, el diari dóna més informació sobre el dret
de decidir (i és preocupant que un 45% pensi que no el tenim,
perquè el tenim) que no pas sobre Artur Mas. No he vist que El
Periódico hagi preguntat
als seus lectors quina opinió en tenen, però si que va
preguntar si creixia la desafecció
d’Espanya quan Montilla va fer les seves declaracions (i, per cert,
el 77% de prop de 7.000 vots deia que sí). Ara, algunes
opinions. En faig una tria a l’atzar i sé que hi ha hagut
moltes més reaccions. Els lectors podeu afegir-hi enllaços
a altres apunts o articles si voleu per completar-ho.
Article de Marc
Roca a l’Olla de Grills. Hi remarca l’envelliment de CiU,
l’absència total de referències als Països
Catalans (és que per a David Madí Perpinyà és
a França), i diu ?Per
Mas, el Catalanisme és la centralitat,
però cada cop més, el debat és
independentisme-unionisme, i cal que la gent es comenci a
posicionar?; ?Em sembla -malauradament- que cal una nova derrota
de Mas a les urnes perque les coses canviïn?.
Ramon
Bassas es queda amb l’ambigüitat. Al seu apunt, per cert,
diu que ha descobert que el cito en el llibre. No sé si és
perquè li ho han dit o perquè se l’ha llegit; si és
per això darrer, espero que en gaudeixi, i el dia que fem una
presentació a Mataró compto amb ell.
Sebastià
Alzamora a l’Avui
el 24 de novembre a l’article ?Aquí
s’hi ve refundat?: ?Potser això sigui
una gran passa per als convergents sobiranistes més il·lusos,
però per al catalanisme és un moviment inapreciable,
tant en termes absoluts com relatius. És el catalanisme de
quin bon dia que fa, el catalanisme que es repensa, es refunda, es
planteja reptes i es recompon cíclicament per al final no
arribar a fer una cosa ni l’altra ni tot el contrari.?
Tribuna Catalana: ?Mas
ha parlat; ara haurà d’actuar? (23 de novembre). ?És
cert que la seva proposta de refundar el catalanisme i la seva
inconcreta aposta pel dret a decidir no fa cap aportació
innovadora al món sobiranista.? ?Mas, i la sensibilitat de
centre-dreta nacionalista que representa, han incorporat per sempre
al llenguatge del seu partit les paraules dret a decidir. I en això,
difícilment hi haurà marxa enrere per a ell i per als
que vinguin.? ?Però el principal problema de Mas no és
concretar o no les seves propostes, sinó la relació amb
el seu soci, Josep Antoni Duran i Lleida.? ?És evident,
doncs, que el centre de gravetat de la política catalana, el
que fa uns anys era una excentricitat, el plantejament
independentista, ara no ho és.?
Joan B. Culla a El
País el 23 de novembre: ?Es verdad que el
planteamiento de Mas dio por superado al de Pujol, pero sólo
en un punto, por otra parte bastante obvio: la vieja creencia de que
era posible cambiar España por la persuasión y la
pedagogía; "nosotros queremos transformar España
en un Estado plurinacional, y ellos no quieren ser cambiados y
prefieren ejercer como un Estado uninacional", sentenció
el jefe de la oposición en Cataluña.? ?Es el sino
estructural de un nacionalismo que, pese a todas las mutaciones,
sigue anclado en su congénito vol i dol.?
Manuel
Cuyàs a El Punt
el 21 de novembre: ?A
la sortida plovia?. ?Quan Mas va anunciar que havia arribat
el moment de parlar del dret a decidir la gent es va remoure en el
seient. De mica en mica, però, els ànims de la platea,
de l’amfiteatre i de tots els que estaven drets i pels passadissos es
va anar refredant.? ?A la sortida plovia, però la gent va
sortir remullada de dins. Si la gent de Convergència es refiés
dels dirigents d’ERC (que no se’n refia gens), ahir ERC hauria sumat
intencions de vot.? ?L’equivocació
de Mas va ser de càlcul: tantes expectatives, tant anunciar la
conferència de la refundació del catalanisme i en
realitat es va tractar d’una refundació de CDC amb
l’inconvenient que la gent de CDC vol una refundació molt més
potent.?
Joan
Oliver a l’Avui
(25 de novembre): ?El nou catalanisme només pot ser
independentista. Que el poble català arribi a decidir que vol
ser independent no serà fàcil, però encara seria
més difícil que Espanya respectés la nostra
hisenda i la nostra identitat, que és el mínim
irrenunciable.? ?El
discurs d’en Mas de dimarts l’encerta en gairebé tot, però
falla en un punt que és la base de l’invent. En Mas diu que
abans de plantejar-se hipotètiques autodeterminacions cal
reforçar la nació i la identitat perquè hi ha
massa catalans que no se’n senten prou.?
I
finalment, tres diguem-ne epígons. Francesc
Homs escrivia avui a l’Avui
en la línia de Mas i allò del formatge i la garrotada.
La frase és ?Catalunya
ja no necessita l’Estat pel seu desenvolupament econòmic,
social i cultural (això
seria el formatget). Catalunya
necessita per damunt de tot i per poder guanyar el futur un gran
projecte col·lectiu i àmpliament compartit (això
és la garrotada perquè no diu quin és aquest
gran projecte col·lectiu; és el catalanisme i prou o és
la independència?)?. En canvi, Antoni Vives, que milita al
mateix partit, publica novament un apunt sensacional al seu bloc el
títol del qual ja és més explícit que tot
el text d’Homs: Unionisme
i secessionisme: ?El
primer és l’unionista, el que per motius diversos aposta pel
col·laboracionisme, el que fa del futur nacional un tot amb el
futur espanyol sense anar més enllà. El segon gran
espai, el que ara mateix es configura amb aportacions que vénen
de tot el nacionalisme polític és el secessionisme; el
que aposta per construir la nació sense el tutelatge
ineficient d’Espanya.?
I encara cal recomanar la lectura de l’article de Bienve Moya a
El Punt: ?I
per què no la independència??: ?Pot
semblar, doncs, que, malgrat tot el que hem aconseguit, l’actual
dependència, ara potser més que abans, quan comencem a
percebre les possibilitats d’actuar sense dependències
inoportunes, continua fent-nos més nosa que servei.?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut Xavier,
No entenc aquest anada , no objectiva, a l’atzar, i la crida a la col.laboració, quan hi ha magnífiques eines en funcionament.
Ara t’adjunto una part, ben curta, dels nombrosos blocs i mitjans on s’ha comentat (no informat) la conferència d’Artur Mas del passat dia 20.
Es normal que siguin molts, per la importància i expectatives que s’havien creat.
Ací va:
blocs
an Foguet
Salvador Sostres
Desclot
Jaume Renyer
Jordi Cabré
Marçal Sintes
Guillem Carol
Dess mond
LLuis Guàrdia
Heribert Barrera
Agusti Colomines
Antoni Veciana
Eduard Batlle
Marina Llansana
Carles Puigdemont
Oriol Pujol
Cimeraexta
Carme-Laura Gil
Albert Bardolet
Elias115
Vicent Partal
Astrid Bierge
Maria Vila
Jordi Barbeta
Miquel Iceta
Libertad Digital
Arcadi Espada
Francesc Carreras
Lidia Peleja
Marc Arza
Jaime Ciurana
Antoni Vives
El Llamp
Joan Arnera
Etc.
e-noticies.com-editorial
La Vanguardia –editorial
Avui- editorial
Su Pais
Su In-mundo
Lo Periodico Z
Diari de Girona
Diari de Tarragona
Segre
La Manyana
El Punt
Una aportació: per saber que diu o dirà el Directe.cat, amb una trucada a l’Uriel Bertran (ERC) en ten’s prou. Diu el que hi ha, el que hi haurà i els resultats de les properes enquestes.